El diari de Fábio Miller

Pàgina 9

7/5/1960

Estic tant casant d’arreglar el món cada setmana mentre estem asseguts al voltant d’aquesta taula. Cada reunió algú presenta un tema nou, un problema nou o una solució nova. A vegades, depenen de l’esdevenir d’aquella setmana i d’altres, es repeteixen de manera circular, com si el temps fos una estructura plana que es tanca i torna a començar un cop i un altre.
Seria tan fàcil i ningú hi pensa. Ens acomiadem en la repetició abans de dirigir-mos a la sortida, alguns amb la medicació contra l’ansietat fent efecte, jo amb la línia de l’horitzó torta, la majoria amb la indiferència tancant-los les parpelles. Derrotats, un altre cop, per les paraules i el raonament de la ment, que ha deixat la passió oblidada a les butxaques dels pantalons quan les arrugues eren un pensament abstracte que pertanyia als altres.

— Seria tan fàcil. — Dic amb la veu nítida. La que tan sols apareix sense haver passat pel filtre. Ningú escolta. Cada un està sotmès a la revisió de les seves paraules. — Seria tan fàcil, com agafar un llumí i un bidó de benzina — Ningú escolta.

Comparteix
El rotllo de les galetes. Empram les galetes per veure estadístiques de qui ens visita i coses d\'aquestes que fa tothom. De moment no posam publicitat i contingut dels social media, però com que no sabem si en posarem alguna vegada i ens fa una mandra monumental escriure aquest text doncs ho deixam per si el cas. Si no coneixes del que estem parlant pots trobar tota la informació sobre la privadesa d\'aquest lloc web aquí o fer clic al botó d\'acceptar, cosa que fa el 99,99% de la gent sense haver mirat res de res. Si ans al contrari no estàs d\'acord amb la política de privadesa tanca la web i comença a córrer allunyant-te el més possible de qualsevol aparell electrònic connectat a la xarxa.    Configurar y més informació
Privacidad