Febrer 2023
La mal follada i el submís
Quan l’any 2011 li vaig regalar a na Bet un exemplar del primer llibre de la trilogia de “50 sombras de Grey” en versió original no m’imaginava mai que acabaria relacionant la història i la pel·lícula amb la meva experiència a Grindr. De la pel·lícula millor no opino perquè quan vaig anar al cine, no me vaig enterar de gaire cosa per culpa de les dones de 30, 40, 50 i 96 anys que hi havia a la sala. Cada cop que sortia el Sr. Grey en escena mostrant una mica de pell, gemegaven per alguna cosa que els devia recordar a un orgasme, llevat de la que semblava l’anciana Rose del Titanic que sols cridava.
Però tornam a lo meu, que suposo que per això llegiu aquesta secció. Us poso en situació. A punt de sortir de la feina, amb carta lliure per part de na Bet. Començ a xatejar amb un al·lot d’uns 35 (això posava la descripció). Ros, ulls blaus, molt atractiu, cara d’hiperactiu (o enpoppetjat, no ho sé; tampoc sé si aquesta paraula existeix). Esteim una hora o així xerrant de lo de sempre. Ja he après a posar l’automàtic… ¿Qué tal? ¿Cómo estás? ¿Qué buscas? ¿Qué te va? ¿Fotos? ¿Alguna foto de cara, por favor?, … Quin cansament!!
Arribam a quedar. Me proposa anar a ca seva. Bé, la dels seus padrins. Han anat a la parròquia i tenim dues hores pel que volguem. Accedeixo a anar amb les següents instruccions:
—Cuando llegues, la puerta estará encajada pero abierta. Entra. Ve recto por el pasillo. Pasarás por el baño y un dormitorio. Gira a la derecha y sube las escaleras. Atraviesa el pasillo hasta el fondo y vuelve a subir las escaleras. En la tercera puerta con una placa de «Do not enter», allí estaré. Puedes entrar directamente— me va escriure l’al·lot per Grindr.
Me vaig estressar llegint-ho. Li hagués estat més senzill desenvolupar una app per a explicar-me com arribar, o fer-me un mapa. Mare meva!
De camí a l’habitació vaig veure no se quants de retrats a les parets de tota la seva família i els seus avantpassats fins ben entrat el segle XVIII. Crec que no quedava paret buida de retrats. Al tercer pis, per sort en vaig deixar de veure. En el seu lloc vaig començar a veure bufandes, samarretes signades, banderoles i molt de merchandising tèxtil del Villareal. Vaig estar a punt de partir. Una cosa és veure retrats de gent que no coneixes i l’altra és entrar a territori hostil i dels amants del futbol.
La qüestió és que em vaig envalentonar i vaig pensar en veu alta: «Què putes! Ja som aquí!» Vaig entrar a l’habitació, la llum estava apagada i no veia a nigú. «Merda, m’he equivocat!» I vaig tornar a llegir la ruta a El Dorado per arribar a l’habitació. Ho havia fet bé! No entenia res. L’atenció es va dirigir a un cantó de l’habitació on vaig sentir un renou, com si qualcú es mogués lleugerament. Vaig cercar l’interruptor i en fer-se la llum, allà estava el forofo del Villareal col·locat en posició de submissió com li va ensenyar en Christian a n’Anastàsia de 50 ombres. De genolls, amb l’esquena recta, el cap mirant al terra i amb els braços estirats i recolzats sobre les seves cames.
—Joder! Quin ensurt! —Vaig cridar. Ja li val, això s’avisa…
—Soy todo tuyo. Ahora eres mi amo y haré todo lo que me pidas —va emetre aquell al·lot completament despullat.
Me vaig acostar, li vaig acariciar els cabells amb les dues mans i pujar la barbeta cap a dalt per a aconseguir contacte visual.
—Te voy a ordenar algo —li vaig preveure.
—Sí, mi amo, ordéname —respongué.
—Olvídate de este rollo de películas de novelas eróticas y vamos a disfrutar un poco. Haz lo que te apetezca hacer —li vaig dir en veu alta.
Els seus braços varen començar a tocar-me els bessons en sentit ascendent. Seguidament, me va llevar el cinturó, desembotonar els calçons, baixar la cremallera i treure-me’ls juntament amb els calçotets. Me va mirar als ulls i mentre mantenia contacte visual se la introduïa sencera al temps que m’agafava amb força els glutis i els pitjava cap a la seva boca.
Tot va anar fluid, per sort. No record haver sentit gemegar tant a una persona amb jo com a parella sexual. Els dos estàvem completament entregats. Reconec que vaig gaudir molt. Acabàrem els dos suats sobre el llit, mirant cap al sostre gairebé hiperventilant. I de cop me vaig fotre a riure. En aquell precís moment me vaig enrecordar el que va amollar aquella dona de 96 anys a la sala de cine quan en Grey i n’Anastàsia eren a la escena de l’habitació vermella:
—Átala fuerte, y que disfrute. Que no sea una malfollada como yo.
No sé quina connexió neuronal estranya me va fer pensar en aquella divertida nonagenària del cine, però jo continuava riguent.
Ja partia de la casa i la meva filla m’envià un àudio per Whatsapp:
—Papá, diu sa mamà que quant et queda, que t’ha actualitzat la llista del Google Keep per a que facis la compra abans d’arribar a casa.
Au, torna a la realitat! Això ha estat sols un moment de desconnexió. Al manco vaig riure. Bé encara ara escrivint aquestes línies, m’estic riguent.