Col·lectiu d’acció creativa
Havia estat un llarg viatge fins a aconseguir arribar a la darrera estació d’enllaç. Abans de tornar a casa havia de fer front al deute contret amb La Corporació, mil cinc-cents crèdits de recurs-temps que el tenien estancat en aquell … Continua “Darrera estació”
Després que el primer taronger sobrevisqués, es pogué sentir aquella sensació de pau i eufòria. S’havia conquerit un nou espai, un nou cos estel·lar. Les primeres taronges lunars foren un símbol d’esperança: Era possible crear un entorn autosuficient i segur … Continua “Nou Sóller”
Varen deixar els silencis per posar cançons que els transportaven lluny de l’agre i el rancor. A aquells dies on la pell no estava estripada. Va fer un alè entrecavalcat, tornant dels fluids que enyorava. La passió li era ara … Continua “Els racons de la incertesa”
Va obrir la finestra i el corrent d’aire va escampar l’olor del cafè acabat de fer per tota l’habitació. Tot era possible aquell dia inclòs que la seva casa, esculpida de temps i memòries, suràs per damunt del món i … Continua “Casa”