Relat

Pàgina 21

03/03/2000

La cigarreta s’havia anat consumint a poc a poc al cendrer. No tenia ni l’ímpetu per aixecar el cos del sofà, que va esdevenir un lloc ideal per amagar-me del món i de mi mateixa, ni la … Seguir llegint

Havia estat un llarg viatge fins a aconseguir arribar a la darrera estació d’enllaç. Abans de tornar a casa havia de fer front al deute contret amb La Corporació, mil cinc-cents crèdits de recurs-temps que el tenien estancat en aquell … Seguir llegint

7 d’abril del 1963

Em vaig criar a Meida. Un poble petit i tranquil. Situat al centre d’una roca al mig del mediterrani en un país que ara mateix no ve al cas. La meva infantesa va transcórrer entre el … Seguir llegint

Varen deixar els silencis per posar cançons que els transportaven lluny de l’agre i el rancor. A aquells dies on la pell no estava estripada. Va fer un alè entrecavalcat, tornant dels fluids que enyorava. La passió li era ara … Seguir llegint

Pàgina 9

7/5/1960

Estic tant casant d’arreglar el món cada setmana mentre estem asseguts al voltant d’aquesta taula. Cada reunió algú presenta un tema nou, un problema nou o una solució nova. A vegades, depenen de l’esdevenir d’aquella setmana i … Seguir llegint

Capítol anterior

D4N-63R0-1-5

Silenci. Tot estava en un complet silenci, trencat només pel brunzit dels generadors d’oxigen, la impressora que preparava el dinar i aquell misteriós àudio inconnex, a l’origen del qual, s’hi acostaven sorrers.

Sense adonar-se’n n’Ivan es va … Seguir llegint

Capítol anterior

F48-1-L0U5 (part III)

Després d’un llarg descans, n’Ivan es va disposar a fer una llarga tanda de proves.

—Ordenador, prepara s’equip necessari per fer-me una exploració total. I afegeix-ne una molecular d’anàlisi de clonació.

—D’acord. Res del que … Seguir llegint

Va obrir la finestra i el corrent d’aire va escampar l’olor del cafè acabat de fer per tota l’habitació. Tot era possible aquell dia inclòs que la seva casa, esculpida de temps i memòries, suràs per damunt del món i … Seguir llegint

Noticia.

Feia vint anys que na Bet no trepitjava l’illa. Prendre una decisió d’aquesta mena, deixar enrere tot el que has viscut i tallar tots els vincles amb el teu passat sempre és una passa difícil de donar, encara que … Seguir llegint

Capítol anterior

F48-1-L0U5 (part II)

En tornar a despertar, n’Ivan, com si hagués tornat a estar congelat, va haver de centrar-se fent un esforç per recordar on era. Se sentia en calma, això sí.

—Informe —va ordenar.

No va rebre … Seguir llegint