De quan en Nick Murphy encara feia referència, al seu nom, a aquell trompetista sense dents que cantava My funny valentine i pareixia que li havia de pegar un ictus i li quedava de puta mare.
Eternal Love to Chet … Continua “Cançons «flipants»”
Autor: Roc Negre
Cançons «flipants»
Tens un dia que et costa arrancar? Doncs si no estàs mort, probablement així també, les primeres catorze primeres notes d’aquest tema et trauran de qualsevol estat catatònic al qual et trobis.
Repeat with mi. It’s like sugar. So sweet.… Continua “Cançons «flipants»”
Cançons «flipants»
Tal volta el teclista més escruixit que et pots trobar avui en dia, no te’l perdis al directe d’aquest tema. Per altra banda, tres minuts vint-i-nou segons d’una cançó que repetiràs en bucle un cop i un altre. Si després … Continua “Cançons «flipants»”
Protegit: Això és una prova
Temps de màquina. Capítol 2

Els fotosintètics
… Continua “Temps de màquina. Capítol 2”La racionalitat és una mentida que ens hem creat per poder ser esclaus sense patir per ser-ho. La humanitat tan sols és lliure quan es rebel·la o quan està creant. Aquests dos estats ens separen de les normes

Pàgina 21
03/03/2000
La cigarreta s’havia anat consumint a poc a poc al cendrer. No tenia ni l’ímpetu per aixecar el cos del sofà, que va esdevenir un lloc ideal per amagar-me del món i de mi mateixa, ni la … Continua “El diari de Lia Maca”
Darrera estació

Havia estat un llarg viatge fins a aconseguir arribar a la darrera estació d’enllaç. Abans de tornar a casa havia de fer front al deute contret amb La Corporació, mil cinc-cents crèdits de recurs-temps que el tenien estancat en aquell … Continua “Darrera estació”
Bellesa

… Continua “Bellesa”Abans, si no ho record malament, la meva vida era un festí en qual s’obrien tots els cors, en el qual tots els vins corrien.
Un horabaixa, vaig asseure la Bellesa als genolls. — I la vaig trobar amarga. —

7 d’abril del 1963
Em vaig criar a Meida. Un poble petit i tranquil. Situat al centre d’una roca al mig del mediterrani en un país que ara mateix no ve al cas. La meva infantesa va transcórrer entre el … Continua “El diari d’en Pere de Caubimastra”
Dia Π






Koise
Koise, el planeta artificial daurat.
Seu del culte, protectors de la màquina i reguladors de l’univers i de les generatrius, creadores de vida, de mort i salvaguardes de la seqüència genètica dels fotosintètics. Les persones-planta encarregades de viatjar per … Continua “Cosmologia a l’univers de temps de màquina”

Varen deixar els silencis per posar cançons que els transportaven lluny de l’agre i el rancor. A aquells dies on la pell no estava estripada. Va fer un alè entrecavalcat, tornant dels fluids que enyorava. La passió li era ara … Continua “Els racons de la incertesa”