Glow (2017)
Profunditzant a cada passa
Em feia molta vessa veure aquesta sèrie i és que per mi que no som el seu públic objectiu, però finalment he caigut i l’he vista sencera.
Glow agafa la «sèrie» de lluita lliure dels vuitanta del mateix nom i en fa un fulletó camp, xaró i cridaner que es presenta com a entreteniment per passar l’estona.
Alertau però, perquè les tres temporades disponibles són diferents (un poc) entre elles. La primera es podria resumir com una lenta presentació de personatge i història general (on ni tan sols havia reconegut na Brie). La segona és una escampadissa de mallots, maquillatge i color mentre desenvolupen els personatges i la tercera, t’agafa, t’arrossega dins el fang i et du per on vol. Amb idees molt interessants, i mira que comença bastant embafadora, tant que em feia patir que no haguessin convertit la sèrie en una collonada insofrible (sobretot els primers episodis). Llàstima que per la COVID i el sobrecost de producció la quarta temporada i final, encara que es va començar a rodar, no veurà la llum (la sèrie es va cancel·lar en 2020).
Si passam per alt alguns personatges amb els quals no saben ben bé què fer, els oblidats i els que canvien de capítol a capítol (no sé si per haver-hi massa mans als guions o per la falta de temps per desenvolupar-los) i ens quedam amb les idees de fons, el maquillatge, la roba de colorins, la lluita lliure ridícula i els acudits, jocs de paraules i maricadas varies, gaudirem de Glow amb un somriure i mal al cor.
- Masclisme: 2,5 de 0
- Queerness: 3 de 5
- Interès: 4 de 5