Mailman (2021)
Quan ens mariflipam molt
Aquest mes estava considerant la possibilitat de donar-me de baixa de Dekko. Siguem sincers, no sé si ho paga perquè feia una temporada que mirava una de fems que ni vos ho vull explicar. I de sobte, em surten dues pel·lícules que m’han sorprès bastant, una és la que vos duc avui.
Mailman està dirigida, escrita i protagonitzada per en Joseph Baken que fa d’en Phil un carter (clar) amb pretensions d’escriptor i ficat dins un armari de confusió i excuses, a la vegada que cerca (emprenyant les seves amistats) una història única per la seva primera novel·la. Fins aquí, res massa destacable, si no vos dic que és un musical (3 Liza Minnellis), extremadament camp (4 Russ Meyers), de baix pressupost (2 John Waters), un humor molt particular (2 Dan Harmons), sense pretensions (2 Tim Kalteneckers) i molt meta (4 Joseph Bakens).
Aquesta és una cinta que gaudireu si sou de cantar els vostres sentiments a la dutxa o a gent qualsevol al carrer, si feis el tercer rebentat d’Amazona abans de les dotze o si de joves volíeu ser n’Angela Lansbury. No serà per vosaltres si teniu més de quinze corbates a l’armari (i totes del mateix color), durant el confinament només bevíeu te o vos heu tocat amb en Schwarzenegger, n’Steven Seagal, o l’embambat d’en Tom Cruise.
La trobareu a Dekko.
■■■■□ Humor
■□□□□ Masclisme
■■□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■■□□ Interès