Què ens ha semblat «Beyond White Space»?

Beyond White Space (2018)

Quan volem fer Moby Dick «en el espassio»

Estic d’enhorabona perquè després d’una temporada he pogut posar-me amb la meva llista de films per veure. Una enhorabona relativa, però, perquè he començat per aquesta Més enllà de l’espai blanc. Ai, vos explic.

Aquesta pel·lícula, dirigida i produïda per en Ken Locsmandi, que fins al moment només havia fet efectes visuals; i amb guió d’en Ryan Colucci i en Clay McLeod Chapman (dels quals no conec res de la seva obra anterior) ens proposa un trepidant Moby Dick a l’espai amb tocs d’horror (està categoritzada com a cinta de terror) i erotisme per adolescents (amb aspiracions de porno suau?), encara que només es queda en un videojoc xerec, protagonitzat per un elenc sobreactuat.

La sinopsi de Filmin, que va a la seva, promet:

«Amb ressons a Alien es mou aquesta epopeia en què la tripulació d’una nau espacial ha d’enfrontar-se a un temible monstre.»

»Un vaixell de càrrega espacial propietat d’una gran empresa està preparat per a la seva última recol·lecció de la temporada. De sobte, una gegantina criatura apareix, posant en perill el retorn a casa.»

I jo vos dic, encara que no vaig poder concentrar-me en la trama perquè el meu cervell provava de suïcidar-se, una cosa segura és que d’Alien, Alien, el que entenem com Alien no té ni les intencions (excepte una escena de cinc minuts que ni venen al cas. 0 Ridley Scotts) i de terror, el que s’entén per terror, doncs tampoc (0 Wes Cravens). I mira que podríem dir que, a una trama secundària, es discerneix certa inspiració d’aquells títols dels vuitanta de paràsits alienígenes que s’apoderaven de la voluntat de la gent (The Hidden pot ser?), però el que no sé és quina intenció tenien en crear aquesta obra (a banda de poder mirar el cul d’en Holt McCallany al plató) perquè el guió és confús i dispers en una mena de sopa d’idees agafades d’altres llocs que aconsegueix que no s’entengui res (4 Mario Casas), els personatges són oblidables (3 Spencer Hills), les escenes de sexe són irrisòries i forçades (3 Jim Carrys), les accions erràtiques (3 Najwa Nimris), la línia temporal desordenada (2 Christopher Nolans), el gir de guió previsible (2 George Cloonneys) i els diàlegs absurds i retallats de diferents llocs (2 Quentin Tarantinos). Per paga, han arribat al muntatge frases sense doblar (la versió original no hi és disponible).

Vos agradarà si… si…, em sap greu, però no vos agradarà encara que sigueu fans de l’homeniqueu d’en Tom Cruise.

La trobareu a Filmin estranger.

●●●○○ Absurditat (i no de la bona)

●◐○○○ Comicitat (gairebé tota inintencionada)

○○○○○ Fetge i butzes

●●●●○ Masclisme

○○○○○ Queerness

○○○○○ Romanticisme

◐○○○○ Sexe

○○○○○ Terror

---

○○○○○ Interès