Agoraphobia, Caffeine Pill.
Ja vos he contat que de les millors coses d’haver anat a veure els The Prodigy a Calvià fou que cercant grups que em poguessin agradar vaig descobrir Agoraphobia. Eren per jo, escenari petit, guitarres distorsionades i … Continua “Cançons «flipants»”
De quan en Nick Murphy encara feia referència, al seu nom, a aquell trompetista sense dents que cantava My funny valentine i pareixia que li havia de pegar un ictus i li quedava de puta mare.
Eternal Love to Chet … Continua “Cançons «flipants»”
Ja vos ho he dit i ho tornaré a dir, una de les raons per les quals vaig a sa perruqueria que vaig és que surt descobrint almanco una banda o una cançó que em flipa molt. En aquest cas … Continua “Cançons «flipants»”
Tens un dia que et costa arrancar? Doncs si no estàs mort, probablement així també, les primeres catorze primeres notes d’aquest tema et trauran de qualsevol estat catatònic al qual et trobis.
Repeat with mi. It’s like sugar. So sweet.… Continua “Cançons «flipants»”
Tal volta el teclista més escruixit que et pots trobar avui en dia, no te’l perdis al directe d’aquest tema. Per altra banda, tres minuts vint-i-nou segons d’una cançó que repetiràs en bucle un cop i un altre. Si després … Continua “Cançons «flipants»”
No sé com vaig arribar a aquest grup (coses d’anar gratant) i he de dir que arrib tard (com tantes altres vegades) a descobrir una banda potent que fa que peguis bots amb els auriculars posats a les tantes de … Continua “Cançons «flipants»”
Tenc un amic d’aquells que te passa cançons de les quals gairebé totes m’agraden. I de les darreres que m’ha enviat és aquesta de Terrolokaust, grup català de dark rock industrial que em recorda a Faderhead:
Allà on em vaig a fer es color, tallar i escoltar música (Pelfecte) en Joan em va dir d’aquest grup: Lowrider, stoner rock de Suècia. Pipe Rider dura devers onze minuts i no puc aturar d’escoltar-la.
Un recopilatori d’èxits doble, un disc negre posseït pel dimoni i un àlbum fet en una setmana són la millor carta de comiat de la història de la música. El so de la porta encara ressonava i el senyor Prince… Continua “Prince – Chaos and Disorder”
Ahir érem per Ciutat a fer unes comandes. Varem fer tot lo dia per allà i com que n’hi havia que havien fet el so de voler anar de concerts el vespre, doncs vàrem fer pinya, acompanyament i tot lo … Continua “Sant Sebastià (2/4/22)”
No sé per què s’altre dia vaig retrobar els Violent Soho (s’altre dia vol dir 2019). Una d’aquelles bandes australianes de rock alternatiu que em varen passar per malla i de la que només … Continua “Reinterpretacions”
Ahir vàrem anar de concert per celebrar Sant Sebastià (sí, sí, reis, però mola més així espaiats). Fa massa temps que no veia na Makovski i anava endarrer (cosa que em preocupa, ja sabeu, allò de les expectatives). També actuaven … Continua “Sant Sebastià”