Abans, si no ho record malament, la meva vida era un festí en qual s’obrien tots els cors, en el qual tots els vins corrien.
Arthur Rimbaud
Un horabaixa, vaig asseure la Bellesa als genolls. — I la vaig trobar amarga. — I la vaig injuriar.
Jadis, si je me souviens bien, ma vie était un festin où s’ouvraient touts le coeurs, où touts les vins coulaient. Un soir, j’ai assis la Beauté sur mes genoux. — Et je l’ai trouveé amère. — Et je l’ai injurieé.
Una temporada a l’infern
Facem un experiment de laboratori, allunyat del gènere, del sexe i d’interpretacions prejudicioses. Imagina que estàs caminat pel carrer, envoltat de ciment i velocitat i renou i odi i emprenyament i de consum i de necessitat; més o menys pel que estem enrevoltats cada dia quan sortim al carrer en el nostre dia a dia. De sobte, entre tot aquest despropòsit que hem conjurat entre tots, apareix la bellesa.
Series capaç de reconèixer-la? De suportar el contrast amb el qual t’enrevoltes? ¿Seria correcte anunciar-ho cridant, embogit per la desesperació, intentant trencar els límits encotillats en els quals estem sotmesos? Hauries de xiuxiuejar a cau d’orella, a la intimitat d’una expressivitat furtiva aquesta troballa? Implementar una realitat alternativa dins la teva ment on tot a desaparegut i l’electricitat desfà la distància i les formes? O simplement et fustigaries perquè qualsevol classe de reacció entra dins els térmens cosificació, invasió o agressivitat?
¿I si la bellesa de la qual estic parlant és una fulla que cau d’un arbre, en una espiral lenta i arrítmica que destrueix el compàs desenfrenat i sense sentit en el qual ens trobam?
I si tan sols ens podem mantenir dins els límits de l’acceptació i del que és políticament correcte i imposat?
Hi ha alguna resposta absoluta i correcte que es pugui aplicar?
I si estem completament mediatitzats pel que hem d’entendre quin és el significat?
I si hem perdut la capacitat de transgredir els límits imposats?
I si la societat i la paranoia de la racionalitat ens aparta del llamp?
I si la resposta a haver-la descoberta és insultar-la, injuriar-la i renegar d’ella?
I si tan sols som capaços d’interpretar-la de forma sexualitzada?
I si el problema està tan sols a dintre nostre i a la cultura de la mediocritat que estem creant?
I si ens estan fent oblidar el que significa la paraula?
I si no som capaços d’acceptar que cada un de nosaltres som la bellesa?
I si et dic, a tu, ets la bellesa.