Els fotosintètics
La racionalitat és una mentida que ens hem creat per poder ser esclaus sense patir per ser-ho. La humanitat tan sols és lliure quan es rebel·la o quan està creant. Aquests dos estats ens separen de les normes sociobiològiques que ha definit la humanitat. De la mateixa manera que un lleó viu a la jungla segons les normes imperatives biològiques de la natura, la societat és el resultat de la necessitat d’establir uns sistemes estrictes de control d’un ésser que s’ha separat de la seva gènesi. Si no hi ha rebel·lia i creació no deixam de ser lleons, o llops, o formigues encaixonades dins les parets de l’acció-reacció.
Mad Maelstrom
La resiliència de la rebel·lia i la creació.
Feia temps que havia deixat de recordar el seu nom, però no el de la seva instructora. Nari li havia ensenyat els preceptes del temps i la seva veu encadenada de sofre encara romania al primer estadi del laberint ment. Els hi va repetir milers de vegades durant la seva instrucció.
— Temps vida, temps generació, temps imperi, temps cosmos, temps ment. Aquest son els preceptes i els estadis que hauràs de controlar si vols sobreviure al viatge i acomplir el designi pel qual fores creat. Els fotosintètics gaudiu de l’infinit als vostres cossos, però no a les vostres ments, aquest és un do que t’hauràs de guanyar durant l’entrenament i jo m’encarregaré que així sigui. Ara repeteix el primer precepte. Temps vida, Rann és el meu nom i aquest és el meu cos, etern, perfecte i auster. Aquesta és la meva ment centrada en el destí designat i al compliment de la missió encomanada. Aquesta és la meva ànima, part de la màquina i part de cosmos. Soc un, individual, perpetu, el cercle dins el cercle, el temps dins els temps. La gota que cau dins el mar és la desaparició i la bogeria. Soc i seré a cada part del laberint, a cada estadi dels preceptes.
— Rann és el meu nom. un, dos, tres, quatre, cinc segons per obrir la porta de l’habitació sol. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou passes per sortir al passadís. Soc aquí i a l’ara.
El mantra de la ment vida el va fer centrar-se al reconeixement de la seva figura, de les seves mans, de la seva pell dissenyada per generar energia a través de la llum, del moviment del liquen que s’allotjava al seu pit i la simbiosis que formava amb ell i el proveïa dels nutrients que el seu cos necessitava per funcionar a canvi d’una part de la seva energia.
Passar d’un estadi de la ment a un altre consecutiu implicava una forta distorsió a la percepció de l’entorn. Botar quatre estadis de cop era gairebé impossible, ni tan sols els fotosintètics més antics podien realitzar un trànsit com aquest amb facilitat. Per un acabat de crear com en Rann, de tan sols setanta-tres anys, era gairebé una sentència a què la seva ment és fragmentes amb conjunts encavalcats de realitats completament inconnexes. La Distorsió, com l’anomenaven a l’Acadèmia, era la por que afrontaven cada dia durant els anys d’entrenament. De tant en tant algun dels estudiants sofria aquest efecte. En Rann va recordar els crits d’angoixa i desesperació just abans del silenci absolut i etern que els hi esperava als que no superaven les ensenyances.
— Quant de temps? — Va pronunciar amb veu alta sense saber a qui es dirigia. La seva veu sonava ronca i va ser la seva primera aproximació per saber quant de temps no havia emprat aquell òrgan.
— Tres anys i tres dies — Va respondre una veu que s’enfilava des del seu clatell i s’expandia per tot el seu cap. — Vols un report de remembrança? — El dubte va transformar-se en estranyesa i l’estranyesa amb curiositat, com si cada una d’aquestes transformacions estigueren programades amb anterioritat. Un mecanisme preestablert, un gallet que disparava una única possible resposta.
— Vull un report de remembrança. — Va replicar.
— Soc Dantra, I.A. d’exploració. Model 77-01-03.b. Fa exactament tres anys que no has sortit de l’habitació sol. Estadi temps cosmos deshabilitat. Situació anormal, error inexplicable, tots els sistemes operatius, trajectòria correcte, temps d’arribada a destí set anys i tres dies.
— Rann és el meu nom es va repetir una vegada més.