Vàries (2011-2022)
Quan marificam conceptes amb calçador
Avui em perdonareu que vos xerri de quatre pel·lícules a la vegada, ara sabreu per què.
Per una part vos faré una trilogia de la confusió amb Soft Lad (2015, escrita i dirigida per en Leon Lopez), Exploited (2022, dirigida per en Jon Abrahams i escrita per en Carl Moellenberg i n’Anthony Del Negro) i Longhorns (2011, dirigida i escrita per en David Lewis). Per què trilogia idò? Perquè les tres tenen en comú una trama forçada, sense massa sentit de sexe gratuït, interpretacions irregulars i muntatge reprovable.
Per l’altra, vos volia recomanar At the End of the Day (2018) una comèdia amable d’estructura repetida, ideal perquè la gent de llàgrima fàcil la puguem veure un diumenge horabaixa. Dirigida per en Kevin O’Brien que la coescriu amb en Phil Grimes.
Però anem a pams: Què ens conta Soft Lad? La història d’un jovenel·lo que manté una relació secreta amb el seu cunyat. Lenta sense sentit, actuacions justetes (només heu de mirar a qui no xerra) i una trama forçada que vos farà cridar a la pantalla cercant un hiperdrama que trenca la, ja difícil d’aguantar, cinta.
I què vos he de dir d’Exploited? Un parell de tòpics per començar: estudiant que arriba a la universitat i es troba dins una trama d’assassinats… absurda i inversemblant (forçant la situació per donar-mos una sorpresa que s’ensuma des del principi i es descarta per impossible), accions a la babalà i sexe gratuït. Ja veis que promet!
Què? Vos queden ganes de veure Longhorns? Bé, allà vosaltres. Aquesta peça, crec, resumeix el pitjor de les dues anteriors: sexe gratuït ficat amb calçador, trama inexistent i confusa, accions absurdes, actuacions irritants (amb pauses per recordar el text), però tot ambientat als EUA dels vuitanta. Ah, no vos he dit de què se suposa que va: Mem, d’uns estudiants d’universitat que van més forts que macs de torrent.
Alguna d’aquesta vos agradarà si sou de mirar la paret per trobar cares de sants.
■□□□□ Humor
■■□□□ Masclisme
■□□□□ Queerness
■■■□□ Sexe
■□□□□ Interès
Per una altra banda, At the End of the Day, com ja vos he dit, és una formula de comèdia lleugera amb missatge d’amor infinit. En Dave (Stephen Shane Martin), un retrògrad i tancat de mires, torna al seu poble a fer-hi feina. Accedeix en provar de llevar una casa en venda a l’associació lgtbiqa+ del barri. Conèixer-los el farà canviar i ser millor persona. Una història amable que, nos ens enganem, va d’un hetero que acaba fent el correcte (no xerrarem de les banderes posades a l’inrevés); una història a la qual li falta una agranadeta, però que ens farà passar una bona estona, ens traurà els bons sentiments i qualque llagrimeta.
La gaudireu si no teniu gaire expectatives o anau amb xoquins peluts per cases. Anau a fer una altra cosa si sou fans d’en Will Smith o el bàmbol d’en Tom Cruise.
Totes es poden trobar a Dekkoo. At the End of the Day, a més, es pot trobar a PrimeVideo, Plex i Filmzie.
■■□□□ Humor
■□□□□ Masclisme
■□□□□ Queerness
■□□□□ Sexe
■■■□□ Interès