Coses de l'heteropatriarcat

Coses de l'heteropatriarcat

Coses de l’heteropatriarcat

I amb això què faig?

Aquesta setmana estic escoltant molts podcasts lgtbiq+. És curiós com sempre m’havia estranyat aquella gent que només es junta amb éssers iguals. Ho entenc, no vos penseu, però com que jo sempre he xerrat i fet coses amb gent, sense mirar d’on venien ni qui eren, doncs, ho trobava anecdòtic. Mem, que també m’he embafat dels Normals, no ens enganem. Clar, i qui no?

Just ara, escoltava na Hudson i en Cruz com xerraven de Philadelphia (la pel·li, no sa pasta). Una obra que supòs que també vos ha marcat, i això que en Hanks i en Washington ja començaven a ser pesats en aquella època. Personalment, el que record és com hi havia un moment que no s’entenia massa, allò de com aquell advocat primer rebutjava el seu client per després acceptar-lo, quedant com un cis hetero meravellós. El secret està en el llibre (que no vos recoman ni de bon tros) i és que la por i rebuig que sentia aquell Joe Miller per n’Andrew Beckett, era justament per haver contractat els serveis de treballadores sexuals i haver-hi tengut sexe sense protecció. Petit detall que no es mostra a la pantalla; sospit, per no tacar el bonisme del personatge.

Això em fa recordar que sovint seguim darrere un vel que posam per no molestar els Normals. O perquè els deixam xerrar massa estona, tot sigui dit. Per casualitat, he escoltat l’enèsima anàlisi de l’obra d’en Palahniuk, on s’expliquen vida i miracles i es teoritza per damunt, per davall, per aquí i per allà, com a obra trencadora, postmoderna, punqui, etc. Des de tots els àmbits i mirades, tots excepte un: la sexualitat del seu escriptor. De fet, si vos fixau, El club de la lucha és una metàfora pels heteros del que és sortir de l’armari. Un tipo que té la casa plena de mobles d’Ikea (alarma) obsessionat amb la seva aparença (alarma) fa un club de tios clandestí del que no se’n pot xerrar (alarma) que vol trencar amb el sistema establert, i que es torç arribant a assetjar als nous membres amb insults per formar-hi part. Tot mentre qui és de debò lluita per sortir d’on està amagat (alarma). El seu referent? Un home amb mames que és l’única persona que el fa sentir estimat.

No estau d’acord? Sí, sí, ja ho sé, és una lectura un poc flipada i esbiaixada. I què? En aquest punt som com els Normals.

És ver que hauríem d’ignorar la sexoafectivitat quan feim anàlisi (o quan feim el que sigui), però no vos sembla curiós com sempre ho hem de fer quan es tracta de nosaltres? Mirau la IMDB per exemple, vos deix amb deures, mireu les fitxes dels vostres actors i actrius preferits i mirau a la secció de «parella», especialment, d’aquelles de les que no ho especifica.

Al final, però, a què ve tot aquest rollasso? Doncs, no ho sé ben bé. Crec que m’he adonat que molt d’allò que m’interessa i em diverteix és no-normatiu, qui ho havia de dir. I que moltes vegades li don massa voltes a segons quines coses. S’altre dia, es net jugava amb els seus ninges i li explicava a una coneguda que dos d’ells són parella; mentrestant, ella em mirava a mi. I resulta que sí, que no fa falta fer massa coses, ni punyir ni res. Molts de pics basta en ser-hi (sense fer veure que ets un altre que no siguis tu).

Comparteix
El rotllo de les galetes. Empram les galetes per veure estadístiques de qui ens visita i coses d\'aquestes que fa tothom. De moment no posam publicitat i contingut dels social media, però com que no sabem si en posarem alguna vegada i ens fa una mandra monumental escriure aquest text doncs ho deixam per si el cas. Si no coneixes del que estem parlant pots trobar tota la informació sobre la privadesa d\'aquest lloc web aquí o fer clic al botó d\'acceptar, cosa que fa el 99,99% de la gent sense haver mirat res de res. Si ans al contrari no estàs d\'acord amb la política de privadesa tanca la web i comença a córrer allunyant-te el més possible de qualsevol aparell electrònic connectat a la xarxa.    Configurar y més informació
Privacidad