Coses de l’heteropatriarcat. Juguem a «follar»

L’altre dia el net ens explicava com una companya seva li agafava del braç i l’arrossegava perquè volia «jugar a follar». No vos inquieteu encara, no crec que entenguessin exactament el concepte de boixar, és més una paraula prohibida que intueixen no poden fer servir si hi ha qualque persona adulta. A més, en el relat intercanviaven el nom del joc per «jugar a ser novios».

Mentre l’escoltàvem el meu home i jo teníem dues actituds: un reia i l’altre estava escandalitzat. No per la connotació sexual, sinó perquè no arriben als deu anys. La seva història continuava amb detalls de com han de perrear les nines i el que han de fer els nins com a resposta, i és que ho han vist a un videoclip de na Shakira. En aqueix moment és quan em vaig paralitzar, ja no volia comentar-li res de la visió heterocèntrica del joc, ni del sexisme, ni de la hipersexualització infantil. M’havia convertit en sa meva padrina incapaç d’entendre exactament la generació que té al davant. Ni les seves regles, inquietuds, ni la seva música. Només vaig poder articular una frase toixa: «No heu de fer, ni obligar a fer, res que no vulgueu fer».

Hi vaig pensar molt de temps, passejant per conceptes inconnexos i provant de posar les coses en ordre dins el meu cap. Els vells del lugar diuen que tot segueix igual i que no podem fer-hi res. Com és possible que el sexisme estigui encara tan arrelat dins aqueixes personetes? Clar, nosaltres som una influència tòxica, a més del bombardeig de tot el que els envolta (vells i joves, la televisió, na Shakira i en Noséquira). Provava de recordar què era viure la seva edat i no es pot perquè no computa. No podem extrapolar les nostres vivències a les noves generacions. No funciona. Després pensava com és de binari el seu plantejament i com és que he d’explicar que no fa falta esperin un al·lot «perquè els falta per jugar a parelles» ho poden fer amb qualsevol altra persona. I de sobte ho vaig veure clar: No és el que necessiten ara. Ja vos he dit que la meva experiència no és traduïble, excepte en el fet que vaig trobar el que necessitava per molt que els cisheteros i altres Normals del meu entorn ho provassin de tapar.

Mem si som capaços d’acompanyar aquests infants, escoltar-los, explicar-los què és el consentiment i ser-hi presents per quan tenguin dubtes en el moment que «jugar a follar» deixi de ser un joc i sigui una cosa més seriosa.