Eren les 19:00 i no tenia plans. Me vaig connectar a l’aplicació. Moltíssima activitat per esser divendres, però encara més per a esser la nit de Sant Joan. Creia que hi hauria alguna possibilitat. Vaig activar el filtre dels que estan connectats al moment i començar a xafardejar. Molta cosa interessant però descartables a priori: molts de joves depilats. Vaig trobar un que me va agradar molt. De fet vaig estar una bona estona mirant la única foto de perfil que tenia. Pèl curt i moreno, semblava que esportista, ulls marrons clars, barba de 3-4 dies, una arracada en forma d’anell, somriure sa, i olor recent sortit de la dutxa. Bé això darrer m’ho vaig imaginar perquè la foto estava feta com si hagués sortit de la dutxa. Defecte meu. Tendeixo a imaginar-me les imatges en viu i com si fos jo qui els fa les fotografies.
—Hola— me va escriure. Degué veure que li havia mirat el seu perfil.
—Hola. ¿Què tal?— vaig respondre
—Bien, saliendo del curro, ¿tú?— va respondre
—En casa, aburrido y solito, buscando planes para hoy— li vaig respondre. Ho sé, soc un mentider. Estava a casa amb els meus fills mirant una sèrie que els agrada molt. No sabia quina. Sols sabia que un dels protagonistes li deien John B i que cerquen un tresor. Com us podeu imaginar no podia estar a Grinder i enterar-me de la sèrie.
—Guay ¿Qué me ofreces?— me va demanar.
—Con estos ojos que tienes, lo que quieras— li vaig respondre amb un emoji d’un dimoni morat.
—¿Tienes una foto para saber con quién hablo?— va demanar-me.
Li vaig respondre amb tres imatges. Una de cos sencer vestit, una altra del meu pardal, i una altra de cos sencer que un dia me va fer na Bet quan sortia de la dutxa.
—Me gusta mucho lo que veo— va respondre acompanyat de quatre fotos seves, mostrant els seus atributs. Que us puc dir que eren molts. Quasi perfecte diria jo.
Desprès vàrem estar una bona estona xerrant de nosaltres, del que ens agradava fer al llit, algunes de les fantasies sexuals que teníem. Jo tenia moltes ganes de quedar amb ell. Per cert, Alberto, me va dir que es deia. Madrileny. De vacances uns dies a Platja de Palma. Fadrí i molt viciós.
Quedarem en veure’ns a la Platja de El Mago a Calvià amb un grup d’amics que deia que havia conegut feia dos dies i que farien una foganya i passaríem el vespre allà.
En John B s’havia convertit amb en Rick de The Walking Dead volant el cap a tot caminador que li passava per davant. No sabia quin temps havia passat. Els meus fills seguien amb jo al sofà, però havien canviat de sèrie i ni m’havia adonat.
Vàrem sopar tots plegats I desprès me vaig anar a arreglar.
—Papà, on vas ara?— va demanar-me el menut.
—He quedat amb uns amics a prendre alguna cosa— vaig respondre-li mentre m’afaitava.
—Darrerament surts molt a prendre “alguna cosa” amb els amics… Estàs bé?— va demanar intrigat.
—Si, baldufa. Estic bé. Sols que necessito desconnectar una mica i tenir el meu temps per jo— li vaig argumentar.
—A jo també me passa, necessito el meu espai. Per cert, demà puc anar amb els meus amics de classe al cine i llavors a sopar al Fan? Sa mamà diu que no puc perquè ella ha quedat amb les seves amigues— va aprofitar per aconseguir el meu vist i plau. Molt viu el meu fill.
—Si, pots anar. Jo demà et puc dur i recollir sense problema— vaig complaure-li.
Quan estava arreglat vaig agafar el cotxe en direcció a El Mago. Per variar, quan anava a aparcar vaig llegir un rètol que deia Portal Vells. M’havia equivocat. Vaig agafar el mòbil i el vaig connectar a l’aplicació per dir-li que ja havia arribat. Al poc temps me va respondre. —¿Dónde estás? Vengo—
— Li vaig enviar ubicació, explicant-li que creia que m’havia equivocat de platja, però pel que veia estava molt a prop, i podia anar a peu—
—Por cierto, mis servicios son 140 € más el plus del desplazamiento que serán 35 €— me va escriure amb tota naturalitat.
—¿Cómo?— vaig respondre estorat.
—Soy scort. ¿No creías que estaba interesado en ti?— me va respondre.
—Creo que ha habido un mal entendido. En ningún momento he tenido ninguna intención de contratar ningún servicio como el se supone que ofreces. Lo siento, no me interesas— vaig escriure i en veure que ho havia llegit el vaig bloquejar.
—Vaja quin fill de puta! Encalenteix a més no poder i llavors t’amolla que son 175 €— Estava indignat. Quan anava a tancar l’aplicació m’arribà un tap. Miro qui és. Un home d’uns 40 i pico molt curro i elegant.
—Bones, estàs molt a prop, 43 metres!— me va escriure a continuació.
—Un Mallorquí!— vaig pensar. I ja que estava vaig quedar a la platja i me vaig trobar amb ell.
Ens vàrem seure sobre la platja, relativament a prop de l’aigua i ens posarem a xerrar. Me va contar que es dedicava a la política. Es veu que era un alt càrrec del Govern d’un partit polític una mica descentrat, per dir-ho de qualque manera. No semblava un polític. Era molt educat, m’escoltava molt atentament a les meves explicacions. Mirava als ulls quan parlàvem. M’estava agradant molt.
En un moment de la nit, me va dir si volia que anéssim a un lloc més apartat. Vaig acceptar. Vàrem caminar no més de cinc minuts i arribàrem a una cova.
—Aquesta és la Cova de la Mare de Diu, on hi havia un oratori. ¿Sabies que era una antiga pedrera de marès? Aquest marès va servir per a construir la Catedral de Palma, juntament amb altres pedreres de Mallorca—
—Ah, no. No ho sabia. Què interesant!— vaig respondre. Quin mentider, me donava molta grima aquell lloc.
Vàrem entrar a dins. Hi havia una altra parella a un costat. Però la cova era prou gran com per a que no imaginessis que estaves a una orgia. Ens posàrem còmodes estenent les tovalloles i començàrem amb lo nostre. Tres vegades seguides. No m’ho podia creure. No sabia que els polítics fossin tan insaciables. Tot i que també son persones i és lògic que ho puguin esser. He de reconèixer que m’ho vaig passar d’allò més bé. Acabàrem abraçats i dormirem una estona.
Desprès de despertar-nos, ens mirarem amb un somriure. Es vestirem, i mentre es pujava els calçons me va dir:
—Per cert, son cent euros!— me va dir serio.
—Què?— li vaig dir encara més estorat que el dia anterior amb n’Alberto.
—Què noooo! Què és una broma!— me va aclarir mentre es pixava de riure. —M’ha agradat molt conèixer-te. Me caus molt bé, i he gaudit molt. Vols tenir el meu telèfon por si vols que quedem un altre dia?—
—Gràcies, jo també m’ho he passat molt bé. Sí, també et donc el meu— vaig respondre tornant-li el somriure.
Al cap d’unes setmanes vàrem tornar a quedar, però aquest cop a un lloc més íntim. A ca seva. Però això ja és una altra història, que no sé si us contaré perquè passaren coses que … buff, millor me callaré.