Senyora Lisse,
Me pos en contacte amb vostè perquè no puc pegar ull en sa nit. Tenc un assunto que me menja per dedins que tenc que solucionar ja.
Miri, li explic. Som un senyor normal, de tota sa vida. Feliçment casat amb la meva dona. Ara lo que tenc que contar me dona un poc de vergonya, en que sé que és una professional i no se enriurà de jo. S’altra dia vaig tenir que anar a n’es metge perquè tenc un dolor a un senyal, fins aquí tot bé. Bueno, bé lo que es diu bé, no, però ja m’entèn. El cas és que el doctor em va demanar que me tumbés a sa camilla perquè me volia fer un tacte per mirar sa prosta. Aquí, fallo meu, no vaig entendre què volia dir exactament. No m’esperava que això volgués dir el que vol dir. No sé si m’explic. Sa qüestió és que mentre me tactava sa prosta, bé, no sé què va passar que es dallò s’em va dallonar. Però lo pitjor de tot és que vaig soar sa camilla. Una cosa que ni amb sa meva dona. No don crèdit. Resumiré perquè és un poc llarg: me vaig cabretjar molt ja que el doctor ho trobava molt normal. I jo que li deia que no, i ell erre que erre que sí. Només tenia que dir «sense mariconades», ah peró no. I jo així no puc viure. Què em recomana? El tenc que espererar a sa sortida per romper-li ses cames o el trec a sopar?
Moltes gràcies, sense altre menester, es despedeix atentament
Bartolo
Estimado Bartolo,
Su consulta es muy habitual, tanto que a estas alturas el colegio de médicos tiene, crec, en su buzón de sugerencias y reclamaciones, un formulario con una casillita concretamente para esto. Claro que antes de ir corriendo, yo valoraría lo siguiente: Un buen médico es difícil de encontrar y sabe Dios que es suyo es eficaz, si le preocupan segundas interpretaciones de lo sucedido créame que no tiene por qué alarmarse, el cuerpo humano es un misterio insondable, sobre todo sin guantes, y los galenos conocen sus secretos de formas que sólo pueden asombrar al resto de los mortales, bueno eso o que usted no ha estado al corriente de los últimos descubrimientos en materia de salud sexual. Escolti que son avances de la época clásica, una auténtica lástima que se quemara la biblioteca de Alejandría, pero volvamos al presente, si la camisa se la ha vuelto a lavar y planchar su mujer nadie dudará de su hombría, a lo que yo añadiría, ¿sabe usted que su mujer tiene dedos? ¿Y ha estado alguna vez en una biblioteca? Mire, de camino al buzón pase por la farmacia a por vaselina.
Atentamente,
Sra. Licè
