Snatcher (Konami, 1988)

Ficció interactiva

Record que quan li vaig explicar a un amic que un dels gèneres que més m’agraden és la ficció interactiva (o aventures conversacionals, jocs on has d’escriure les accions que vols fer) em va contestar «Ah, aquells de siguiente, siguiente, siguiente: He guanyat».

En el seu moment, no vaig entendre aquesta ¿crítica? «No n’ha jugat cap d’aquestes aventures» vaig pensar perquè són conegudes per la seva dificultat i laberints impossibles. Vos sonarà Zork, pot ser Colossal Cave Adventure, encara que segurament no Snowball ni Gateway.

Novel·les visuals

Fa poc que he retrobat un parell d’obres que he pogut rescatar gràcies a l’emulació de consoles antigues. Clar, el meu interès va cap a les novel·les visuals, on el més important és la història, deixant els trencaclosques en un segon pla: de vegades es redueixen a trobar l’ordre en el qual mirar l’entorn o xerrar amb els personatges secundaris. Ara mateix vull acabar Cobra: The Space Adventure. No m’he enganxat: el personatge original no el record, la història és fada i la trama forçada, inconnexa i un poc doiuda. Moltes vegades et trobes pitjant, per avançar, l’opció que et surt després de no fer res… un moment! A això es devia referir el meu amic! No m’ho puc creure.

Però jo record jocs espectaculars com Policenauts o Snatcher. Ah, és que vaig començar pels bons de debò. Aquest d’en Cobra és més avorrit que llepar un pal (i masclista).

Snatcher

Aquest és una de les obres ciberpunks nipones per excel·lència. Va ser creada en el 1988 per en Hideo Kojima i ho té tot: Blade Runner, Terminator, masclisme (no fos cas), humor i una mecànica interessant. L’exploració té molt de pes, però amb elements d’aventura gràfica. I pensau que la primera versió va ser pel MSX i el PC Engine. Tota una fita!

La trama és senzilla: Després de cinquanta anys d’una catàstrofe ecològica comencen a aparèixer éssers artificials que va suplantant la població mundial. Nosaltres controlarem en Gillian, un caça-snatchers amb (ehem, ehem) amnèsia.

Font d’un parell llarg d’hores de joc i diversió, Snatcher és una de les portes d’entrada més elegant al gènere.

Comparteix
El rotllo de les galetes. Empram les galetes per veure estadístiques de qui ens visita i coses d\'aquestes que fa tothom. De moment no posam publicitat i contingut dels social media, però com que no sabem si en posarem alguna vegada i ens fa una mandra monumental escriure aquest text doncs ho deixam per si el cas. Si no coneixes del que estem parlant pots trobar tota la informació sobre la privadesa d\'aquest lloc web aquí o fer clic al botó d\'acceptar, cosa que fa el 99,99% de la gent sense haver mirat res de res. Si ans al contrari no estàs d\'acord amb la política de privadesa tanca la web i comença a córrer allunyant-te el més possible de qualsevol aparell electrònic connectat a la xarxa.    Configurar y més informació
Privacidad