Moixa Mental: Qui és en Tino Moschino?
Tino Moschino: En Tino Moschino és un dragking que va arribar de les estrelles amb el seu ovni farà un any.
Sense cap referència del planeta Terra i com eren els seus habitants, … Continua “Moixa Mental entrevista en Tino Moschino”
Mirau com són les coses que aquesta pel·lícula també la vaig veure fa una bona estona, gairebé al mateix temps que Trick. És significatiu perquè semblen la mateixa excepte pels vint … Continua “Què ens ha semblat «The Thing about Harry»”
Dijous 16 serem al Bar Flexas a les 19 h presentant sa revista Moixa Mental Neo 02 s’aplec d’hiver
Complicat; barrejat confusament; difícil de resoldre o de sortir-ne (Mall., Men.) (…)
(Diccionari balear-català-valencià)… Continua “Envitricollada”
Fa una estona que vaig veure aquest film així que no tenc molt present la sensació que em donà en acabar-la, només un record general.
El primer llargmetratge d’en Jim Fall com a … Continua “Què ens ha semblat «Trick»”
En uns minuts en directe a titoieta ràdio (107.7 fm si sou boomers)… Continua “En directe a 1984”
Són uns dies tristos pes Bar Flexas i per tothom que hagi conegut n’Estrella. I, encara hagi partida massa prest, la seva llum encara es veurà durant molt de temps.
Avui, es Flexas estarà de dol i nosaltres posposam sa … Continua “Presentació posposada”
Idò què vos sembla si avui vos xerr també d’una sèrie del 2012 (que jo he descobert just ara, bé, ara he vist la primera temporada)?
Què és això … Continua “Què ens ha semblat «Where the Bears Are»”
Quan l’any 2011 li vaig regalar a na Bet un exemplar del primer llibre de la trilogia de “50 sombras de Grey” en versió original no m’imaginava mai que acabaria relacionant … Continua “Històries d’un armariat a Grindr”
Sembla que aquesta setmana no em mouré d’any, almanco a les recomanacions. Què va passar al 2012? Doncs, com a mínim, l’estrena de Yossi, segona part de Yossi & … Continua “Què ens ha semblat «Yossi»”
Secció publicada originalment a Cerbreco -09 i al recopilatori Cerebreo 00
Acompanyau-me a aquest viatge de meta-masclisme i heteropatriarcat encobert, amb una història sense massa sentit (pel que és en sí mateixa, no pel masclisme clar) que vos contaré.
A finales de los 80, pusieron un cine nuevo con dos salas. Lo llevaba una familia. La madre y la hija eran narigudas y gafapastas, como si llevaran una máscara de Groucho. La madre era la taquillera y la llamábamos … Continua “Están vivos, 1988”