En 1995, Richard Donner quiso hacer otra peli de pistolas y asesinos, pero donde todos fueran malos y se comieran como insectos, heridos mentalmente. Consiguió a Julianne Moore, que alternaba blockbusters con productos más especiales, a Antonio Banderas, que estaba … Continua “Asesinos”
Fa una temporada que he trobat i reconfigurat alguns paràmetres del meu compte de Netflix fins a aconseguir que em surtin pel·lícules com aquesta que vos present aquesta setmana … Continua “Què ens ha semblat Chandigarh Kare Aashiqui”
Avui vos volia presentar una pel·lícula amable: God’s Own Country del director Francis Lee.
En Johnny és un jove pagès per obligació, que ofega la seva frustració amb alcohol i el … Continua “Què ens ha semblat God’s Own Country”
“A quién ama Gilbert Grape?” Es mi favorita de esas supuestas pelis “indies” de los 90. Yo la pondría en otra estantería, , junto con “Homer y Eddie”, “Caído del cielo” o “Mi Idaho privado”, constituyentes de un género más … Continua “A quién ama Gilbert Grape?”
Aaah, quina meravella: M’he trobat la nova pel·lícula d’en Jeunet per casualitat, i clar, sent de ciència-ficció i comèdia (de les de riure cap endins) ni m’he esperat un dia … Continua “Què ens ha semblat Bigbug”
Fa un parell de cops que veig aquesta pel·lícula: En descobrir-la, amb ma mare, amb els amics, amb el meu home; i cada cop qued embadalit i emocionat, enganxat fins al final. … Continua “Què ens ha semblat Pride”
Sí, ja ho sabeu: som molt del cinema francès i la seva ironia fina amb cara d’ensumar merda. Així que … Continua “Què ens ha semblat L’origine du monde”
Duc una temporada on he vist un parell bo d’obres sueques, que es creua amb una temporada de visionat de comèdies. I a aquesta intersecció es … Continua “Què ens ha semblat Fyra år till”
De repente, a principios de los 90, CARO y JEUNET parecía que habían reinventado el cine, por lo menos el francés. Tanto talento junto no era muy estable y JEUNET voló libre para acometer su obra maestra y la cima … Continua “Amelie”
Qui seguiu la secció, sabreu que aquesta és una de les pel·lícules que em faltava per comentar (encara que no sigui de ciència-ficció, qui ho havia … Continua “Què ens ha semblat Vento Seco”
Un día, a finales de 1977, mis padres me llevaron al cine. Había una cola que daba la vuelta a la manzana y tuvimos que sentarnos separados. Y con suerte, porque mucha gente se quedó sentada en los pasillos, en … Continua “Una nueva esperanza”
No tenc paraules. En un primer intent de veure aquesta pel·lícula amb el meu home, la vàrem llevar pel seu to de telefilm alemany de migdia (5 Sascha Hehns). Coses de la vida, però, … Continua “Què ens ha semblat Single All the Way”