Heartstopper (2022)
Quan l’Euphoria ve de la innocència
Mirau que no som massa de mirar sèries d’adolescents, ni instituts, ni semblants —sobretot perquè el que ens arriba és fems estatunidenc o guanabís (de les que són merda de vedell). Idò sí, i sort que he trencat aquesta mania perquè si no m’hauria perdut Heartstopper, una història bastant innocent que ens conta el primer amor d’un grup de púbers.
Res més començar el primer capítol te n’adones com la seva creadora, l’insultantment jove Alice Oseman, maneja la narrativa (dóna igual el mitjà), donant intensitat i interès a una història que d’altra manera no en tendria gaire (no ens enganem, és una història contada ad nauseam). Doncs tant el còmic en el qual està basada (de la mateixa creadora) com la sèrie de televisió, tenen l’habilitat d’enganxar-te del cor i estirar per dur-te a través dels vuit capítols dirigits per n’Euros Lyn, que si no et resisteixes, faran que et ressonin records i sensacions coneguts.
Amb unes actuacions entendridores (d’un ben dirigit elenc, la majoria del qual, sense massa experiència a la televisió), situacions emocionants, autoreferències al còmic, humor innocent i un tel de bones vibracions fan que Heartstopper sigui de les coses més emocionants que he vist des de Pride.
Vos agradarà si teniu sentiments. No la mireu si només heu vist pel·lis de Marvel o vos agrada l’enutjós d’en Tom Cruise.
L’heu de mirar i fer-ho a Netflix.
■■■□□ Humor
■□□□□ Masclisme
■■■□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■■■□ Interès
Publicat originalment al dBalears