Entrevista a en Guillem Miró Mateu

P: Qui és en Guillem Miró Mateu?

R: En Guillem Miró és un home de 32 anys que va nàixer a un poble i va pensar que podria fer pel·lícules perquè ningú li va dur la contrària. Des de fa més de deu anys sobreviu a Barcelona fent tot el que es pugui. Els últims anys ha tengut més sort i està dedicant tot el seu temps al daixò de fer pel·lícules.

P: Quina de les teves filmacions ha estat la més difícil?

R: Hi ha un dit que diu que si la filmació és fàcil, els problemes sortiran després (a muntatge). En el meu cas no me puc queixar perquè han tengut les seves complicacions. La Nau, va ser un rodatge que necessitava molta velocitat per l’ambició de la planificació i la manca de temps i el sol ens aixafava. Però a part d’això ho vàrem surar.

El proper curtmetratge que estrenarem, La Farsa, està rodat íntegrament damunt un llaüt de 7 metres. El primer dia de rodatge vàrem tenir bastants contratemps. Marejos, problemes de coordinació de les barques, plans que era impossibles d’assolir… Portàvem més de 3 hores de retràs i encara no havíem pogut rodar ni la primera toma. Tal va ser el fracàs que vàrem haver de posposar més de la meitat del pla de rodatge, amb el que això comporta… Quan vaig anunciar que cancel·làvem les 3 seqüències que havíem de rodar aquell dia i vaig veure la cara de l’equip, vaig pensar que era un boig que havia gastat moltíssims mils d’euros per enganyar a 25 persones per portar-les al mig de la mar a les 12 de la nit per veure com fracassàvem. Al final no fracassàrem. Els següents dies vàrem haver de treballar més intensament que mai i tot sortí com pensàvem.

P: Després de La nau, què estàs preparant (si es pot dir)?

R: Després de La Nau estrenarem el curtmetratge La Farsa, un curt sobre un grup d’amics que surt a passar la nit amb el seu llaüt i es troba amb la complicada situació de socórrer a un migrant. Tot i l’argument, és una comèdia.

Per altra banda, des de fa ja uns anys estam treballant amb un llargmetratge anomenat Mario. Tenim part del finançament, actors principals, equip tècnic… Ens queda només una última ajuda per tirar-lo endavant. Però fins que no estiguem el primer dia de rodatge no estaré tranquil.

I en paral·lel a tot això, estam duent a terme el projecte més excèntric i que més m’està sorprenent. El documental sobre la veritat de l’avistament del 1978 a Sóller. Un projecte que començà com un divertiment i ens està portant a un món desconegut: conspiracions, militars nord-americans, rituals pagans, models de coco Chanel, l’inici del rap a les Balears, una estàtua de buda amb poders…

P: Quins plans a curt, mitjà i llarg termini tens?

R: Una mica contestat està a l’anterior pregunta però per afegir alguna cosa més:

Curt termini, m’agradaria acabar les obres de ca nostra.
A mitjà termini, m’agradaria aprendre a conduir.
A llarg termini, m’agradaria aprendre a ser millor persona.

P: Si fossis una pel·lícula quina series?

R: Si fos una pel·lícula, m’agradaria ser Un lugar solitario de 1950 de Nicholas Ray. El dubte constant sobre qui són els demés i com la recerca de la veritat acaba desvetllant veritats inesperades i quasi més tenebroses de les esperades em sembla un univers meravellós.

Però si me pos una mica més terrenal, viure dins Love de 2015 de Gaspar Noe, per raons òbvies, em semblaria més que interessant.