Wo willst du hin, Habibi? (2015), Just Say Love (2009), Un rubio (2019)
Quan no sabem què ha pogut haver marifallat
Avui vos duc una trilogia (apòcrifa) de pel·lícules amb un concepte idèntic: la fantasia basada en «hetero correspon al senyor que s’enamora d’ell» (espòiler, la cosa no acaba bé) i que consta de Wo willst du hin, Habibi? (2015), Just Say Love (2009), Un rubio (2019).
Anem a pams: Un rubio, dirigida i escrita per en Marco Berger ens relata la història de dos companys de pis que es llepen durant una bona estona, semblaria que només quan no tenen res més a fer. Lenta (no hauria de ser un problema si no fos perquè no se sap omplir els silencis) i un poc avorrida, acaba sent 48 minuts massa llarga pel que conta. Repetició fins a cansar d’una mateixa escena: En Juan (Alfonso Barón), que va calent com un mac de torrent, cerca en Gabriel (Gaston Re) fins que s’hi jeu amb ell. Escena intercalada amb representacions en temps real d’una colla de gent que no fa res d’interessant amb la seva vida. El millor, el concepte de l’escena final.
□□□□□ Humor
■■□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
■■□□□ Sexe
■■□□□ Interès
Vos la recoman si teniu poca memòria o retentiva, vos agraden els pèl-rojos o seure al sofà mirant la paret. Es pot trobar al Filmin estranger.
Just Say Love, escrita per en David J. Mauriello i en Bill Humphreys (que també la dirigeix), ens conta com en Doug (Robert Mammana) un hetero calent com un mac de torrent (i II) cerca sexe sense compromís i es troba amb en Guy (Matthew Jaeger) que es farà il·lusions de formar una família amb ell. Amb una estètica dogma que ens recordarà en Lars von Trier de Dogville, però que en realitat és un homenatge a l’obra teatral original, és, de les tres cintes, la més potent en les seves actuacions (i la més exagerada per ser la més teatral), encara que també la més esotèrica.
L’hauríeu de veure si duis ulleres de muntura extremadament gruixada, jerseis de coll alt o si enguany heu anat a Broadway a veure més de dues obres. Es pot trobar a Plex.
□□□□□ Humor
■□□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■□□□ Interès
Per acabar, Wo willst du hin, Habibi?, el més amable dels tres films, escrit i dirigit per en Tor Iben (també de Cibrâil, de la qual vos en parlaré un altre dia) ens conta la història de n’Ibo (Cem Alkan), un jove de descendència turca, que queda entabanat en conèixer n’Ali (Martin Walde) un atractiu hetero alemany cercat per la justícia que, al principi sembla que només el vol encalentir o aprofitar-se d’ell, però que acaba desenvolupant-hi una estreta amistat. De les tres pel·lícules és la que prova de tractar (encara que sigui molt superficialment) el racisme, però la que va un poc més perduda en el seu desenvolupament (sense arribar a ser incoherent) i que pecaria de ser la més innocent de totes.
Vos agradarà si vos heu enamorat fa poc o vos agraden els finals feliços. La trobareu a Plex.
■□□□□ Humor
■□□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■□□□ Interès
Evidentment, no en mireu cap si coneixeu la vida i miracles de l’embafós d’en Tom Cruise.