Suk Suk (2019)
Quan els melicotons són madurs
Avui jo vos volia xerrar de la sèrie The Long Call (disponible a Filmin), després he canviat de parer perquè he vist Neumatt (a Netflix). Idò cap de les dues, què vos pensàveu? Aquesta setmana vos xerraré de Suk Suk (es conco), una pel·lícula hongkonguesa de ritme pausat (evidentment) (4 Krzysztof Kieslowskis) i dirigida i escrita per en Ray Yeung (autor que ens haurem de desar a preferits, ja vos ho dic ara). Un film pausat (ja vos ho he dit això?) (4 Pan Nalins) de to melancòlic que ens planteja un parell de temes tabú amb la delicadesa que es pot esperar del cinema asiàtic (3 Ang Lees).
En Pak (Tai-Bo, els i les aficionades al cinema de karatekes hauríeu de saber qui és) taxista a punt de jubilar-se coneix en Hoi (Ben Yuen) home retirat i divorciat de qui s’enamora. Una llesca de la vida d’aquestes dues persones i les seves famílies, que ens xerra de la seva experiència com a gais grans i armariats.
Preparau-vos per aquest drama senzill, sense pretensions, de bones actuacions, de to pausat i gran subtilesa. Vos agradarà si sou d’en Wong Kar-Wai. No vos hi acosteu si sou d’en Bruce Willis o l’infumable Tom Cruise.
La podeu trobar a Netflix.
■□□□□ Humor
■■■□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
■□□□□ Sexe
■■■□□ Interès
Publicat originalment al dBalears