Choose or Die (2022)
Quan Ringu creua Bandersnatch
Feia unes setmanes que esperava aquesta estrena de Nettaflitsa perquè havia entès que era la nova pel·lícula interactiva basada en un joc conversacional (una ficció interactiva), després d’haver jugat amb Bandersnatch i Unbreakable tenia moltes ganes de provar-ne aquesta. Primera decepció: no és interactiva, una oportunitat daurada perduda, clar, no crec que tenguessin duros a bastament, sobre tot pensant que tant en Toby Meakins (director i guionista) com en Simon Allen i en Matthew James Wilkinson (coescriptors) tenen experiència només amb curtmetratges i televisió.
Una misteriosa cinta de Commodore64 amb un joc misteriós fa la vida impossible a en Hal (Eddie Marsan), na Kayla (Iola Evans), i n’Isaac (Asa Butterfield) i les seves famílies.
I ja està. No hi ha gaire més (1 Arnold Schwarzeneggers), ni ho necessita. Un divertiment fantàstic (de gènere, no de qualitat) per qui enyori els vuitanta (2 Brett Leonards), els jocs en cinta i que no tengui res més a fer a l’hora de sopar. Un guió que recorda a refregit (2 Gore Verbinskis), consistent amb el plantejament que ens proposa (fins a cert límit perquè hi ha qualque moment mal de creure, s’hi ha de jugar, mem) (3 Clive Barkers) i que tira massa de nostàlgia com a ganxo (2 Steven Spielbergs). Amb bones actuacions (3 Susan Sarandons), ambientació encara que li manca un je ne sais quoi (que no sé què és, pun intended) (2 Sylvester Stallones).
Especial menció a la participació estel·lar d’en Robert Englund. No vos emocioneu, és una gràcia: només surt com a veu gravada (no devia haver-hi pressupost per més).
Vos agradarà si heu jugat a Hunt the Wumpus, Zork o encara no vos heu embafat de Ringu o Chakushin ari. No és per a vosaltres si sou de pel·lis de l’oest, Los santos inocentes, n’Antonio Resines o el carregós Tom Cruise.
■□□□□ Humor
□□□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■■□□ Interès