Qui és n’Aina Riera Serra, vista des de n’Aina?
La veritat és que no em va gaire bé definir-me ni identificar-me. Avui utilitzaria unes etiquetes que potser demà ja no em servirien. Crec que a través de la meva escriptura se’m pot conèixer un poc més, tot i que no sé si això és positiu o negatiu. L’altre dia em varen dir que la meva poesia semblava portuguesa perquè té un punt melancòlic, però jo no ho sé.
Com ha estat publicar novel·la «de gènere»?
He publicat contes fantàstics i una novel·la curta que podria ser considerada de gènere. Sí que conté elements fantàstics, estranys o misteriosos que m’han servit per crear tota una atmosfera, un món on els personatges són essencialment al·legòrics i fan coses inesperades. Però si l’hagués de definir, diria que és més una novel·la poètica amb fons filosòfic i amb intrusions en el realisme màgic.
Per què has triat el gènere fantàstic quan ho has fet?
M’agrada molt la basculació entre universos. Entre el que és físic, real, veraç i el món més imaginari. Crec que sempre he tengut un peu aquí i un a un altre lloc, privat i que arrela en el meu jo interior. El món real, amb totes les seves desgràcies i falsedats, amb totes les seves belleses i sorpreses, t’enganxa pel coll sobretot quan has de treballar, pagar factures, correspondre a tots els paràmetres de l’adultesa. No tens més remei que capbussar-t’hi, si vols sobreviure. Però a través de la poesia i de l’escriptura puc agafar aire de tant en tant, com si es tractés d’un petit refugi aquàtic. Una illa on l’intangible deixa de ser-ho.
Què hi ha de Mallorca a la teva obra?
Mallorca apareix en alguns dels primers contes que vaig publicar al recull Ran de bàratre, que va guanyar el premi Pollença de Narrativa. Es tracta d’una col·lecció de relats en què l’element fantàstic és molt present. En alguns d’aquests relats descric una Mallorca distòpica, que queda submergida sota el mar. També en l’últim conte parlo d’un Mallorca convertida en un camp de golf i faig referències a personatges coneguts de la màfia mallorquina i els seus tentacles, als quals vaig posar sobrenoms. Em vaig divertir bastant escrivint-los.
A la novel·la curta apareix Petra, com a poble on sembla que passin les coses, una carretera…, però Petra pot ser un lloc qualsevol, l’Espanya que es buida o un racó dels Pirineus.
De quina part de la teva obra sents més orgull?
Potser del meu primer poemari, A la taigà i de la novel·la curta. També he escrit uns contes que crec que són interessants, però encara no han sortit publicats.
I de quina manco?
He procurat no enviar cap text a premis o a editorials que no volgués mostrar i, per tant, tot el que ha sortit publicat ha passat abans per la meva aprovació. Intento ser bastant perfeccionista o sigui que crec que, de moment, no renec de res del que he fet fins ara. Una altra cosa és si agrada o no. Això jo ja no ho puc controlar. Però vull estar tranquil·la quan sé que un text meu es pot convertir en llibre, i per això procuro posar-hi esment i no entregar qualsevol esborrany. Sé que hi ha projectes que m’han requerit més feina i d’altres que no tant, però em sento orgullosa de tots ells.
I ara? En què estàs treballant?
Recentment he escrit un poemari que m’agrada perquè és bastant experimental.
Quins plans a mitjan i llarg termini tens?
M’agradaria continuar escrivint contes i provar de fer una novel·la llarga, però no tenc les idees clares encara. Crec que primer he de decidir els temes que vull tractar i a partir d’aquí arrancar a escriure.
Recomana’ns un llibre de ciència-ficció, terror o fantasia en català d’un o una autora balear.
Recomanaria Deimos de Lucia Pietrielli, que és un viatge interessant perquè parla de temes profunds com el de la mort, l’amistat, la maternitat amb la tendresa que sol caracteritzar la seva escriptura.
Quina pregunta no t’he demanat que t’hauria agradat contestar?
Potser què és per tu ser escriptora, però no sé si l’hauria sabut respondre.
N’Aina Riera Serra publicà Ran de bàratre el 2022.
On comprar-lo: https://www.onallibres.cat/ran-de-baratre-9788413561851
Petita biografia:
Nascuda a Palma, és llicenciada en Comunicació Audiovisual (UAB). Ha treballat com a periodista en diferents mitjans de comunicació, com Televisió de Mallorca, Ara Balears i IB3 Televisió. El 2013 va dirigir el documental Som Elles sobre les dones poetes a Mallorca. Aquell mateix any va participar en el recital itinerant de Veus Paral·leles de l’Institut de Lletres Catalanes. També publica amb Maria Antònia Massanet l’antologia Amb accent a la neutra, a l’editorial Lleonard Muntaner (2014). El seu relat La carn vol carn ha sortit publicat a l’antologia de relats fantàstics Extraordinàries (editorial Males Herbes, 2020). L’any 2021 guanya el Premi Pollença de Narrativa amb el recull de relats Ran de bàratre i el premi Maria Oleart de l’Ajuntament d’Alella amb el poemari A la taigà.
