Històries d’un armariat a Grindr

Gener 2023

Ara què faig amb això?

—Què fas? Què has fet? —Vaig dir mig cridant.

—Res, t’he obert un compte a Grindr. Et fa falta desfogar-te! —Va respondre ella amb serenitat.

—Me vols donar el mòbil per favor? —Li vaig gairebé suplicar.

—Aquí tens. Vols que t’ajudi amb l’aplicació?

—No, no cal, deixa-ho fer. Ja miraré com va jo tot sol. En privat —vaig respondre resignat.

Així, va començar tot. La meva dona m’agafà el mòbil mentre jo feia la migdiada al sofà i en despertar, la vaig veure culejant-lo mentre reia. Sí, ara no us rigueu vosaltres, la meva dona és la que em va obrir un compte a Grindr. Vaig estar a punt d’esborrar l’aplicació immediatament, però no vaig voler saber com s’havia de fer. Tanmateix, feia molt de temps que jo mateix volia fer-ho i xafardejar què era el que s’oferia en aquest mercat digital de sexe gratuït, així que la vaig deixar.

Dos dies després, vaig obrir-la en privat, i vaig començar a jugar. Una coloració almanco d’avís (negre i groc), com les vespes, però curiosament atractiva i incitadora, deu ser per la màscara. Les caselles amb les fotografies dels usuaris i les caselles negres de qui no volia mostrar-se es succeïen de manera il·limitada. Havia entrat a Grindr! I el millor era que no me n’havia d’amagar, perquè era la meva dona qui m’havia creat el compte. Però això, ja us ho contaré més endavant, és un preu que he de pagar perquè de tots els homes amb qui m’he colgat ella n’ha donat prèviament el vistiplau. I no vegeu com n’és d’especial na Bet…

Mentre culejava, em va sortir un avís que una persona m’havia vist. Trenta i pico, musculat, falta de vitamina D, depilat, amb una arracada a un mugró, sense cap i sense cames. Mira que mono. En menys d’un minut em va enviar un foc i jo li vaig enviar un altre. Però això em va fer pensar en què no sabia com em veien els altres. Merda, això com es mira? En això estava quan vaig rebre un missatge i començarem una conversa:

Bottom90: Ey

Jo: Bones, què tal? Què fas?

Bottom90: Foto?

Jo: Eh… si, espera que no sé com va això.

Bottom90: Sin fotos?

I quan estava escrivint, la conversa em va desaparèixer de la pantalla. Què havia passat? Vaig estar una bona estona per saber què havia passat. Al final el puta m’havia bloquejat. El depilat que no havia fet servir ni un verb per a comunicar-se m’havia bloquejat perquè volia una puta foto meva en deu segons. Au, ves a prendre pel cul, mai millor dit. Però que et faci una mica de mal, que això no són formes de relacionar-se amb la gent.

Amb el temps m’he fet fotos, àlbums, millorat el meu perfil, entendre com funciona l’aplicació i la fauna que hi viu. M’ho he passat i m’ho pas molt bé, però això ja us ho aniré contant poc a poc. Ara us he de deixar que el meu fill menut em demana que li digui on és Ho Chin Minh. I jo que putes sé on està això!

Comparteix
El rotllo de les galetes. Empram les galetes per veure estadístiques de qui ens visita i coses d\'aquestes que fa tothom. De moment no posam publicitat i contingut dels social media, però com que no sabem si en posarem alguna vegada i ens fa una mandra monumental escriure aquest text doncs ho deixam per si el cas. Si no coneixes del que estem parlant pots trobar tota la informació sobre la privadesa d\'aquest lloc web aquí o fer clic al botó d\'acceptar, cosa que fa el 99,99% de la gent sense haver mirat res de res. Si ans al contrari no estàs d\'acord amb la política de privadesa tanca la web i comença a córrer allunyant-te el més possible de qualsevol aparell electrònic connectat a la xarxa.    Configurar y més informació
Privacidad