Unbreakable Kimmy Schmidt (2015)
Quan Wayne’s World torna lgtbi+
Seguim amb sèrie lgtbi i encara que no m’interessin gens pel·lícules com Wayne’s World, American Pie o Dumb and Dumber (no n’he vista cap), raó per la qual m’he fet enfora d’Unbreakable Kimmy Schmidt durant una llarga temporada (5 Jim Carreys), he de dir que al final m’hi he enganxat. Molt. Tant que he vist les cinc temporades d’una tacada (mentida, però sí un episodi darrere l’altre durant dies).
Homosay what?
Titus Andromedon
He de dir que certes interpretacions se’m fan males d’aguantar sobretot al principi, com la de la protagonista (justament) (4 Debra Messings), però si l’agafes com una de les fonts d’acudits del RuPaul Drag Race, fa molt més fàcil entrar-hi i gaudir la sèrie (5 Paris Hiltons). Sentit de l’humor marica (3 David Mallets), jocs de paraules impossibles (5 Graham Nortons), absurditat a balquena (3 David Lynchs) i autoferències (i metaacudits) (5 Cerebrecos) fan d’aquesta, una sèrie tan dolenta que es torna bona dos cops: Quan et deixes endur i quan te n’adones que se’n riuen del ball i els sonadors (4 Dan Harmons).
Especial menció al primer capítol, ple d’idees (que et passaran per damunt si et despites, amb tema principal com a notícia passada per l’Autotune) i a la pel·lícula interactiva disponible també a Netflix (a la primera passada vaig aconseguir matar el feminisme :/).