Un moment molt delicat
L’Ekzamenado era una nau de disseny senzill i minimalista. El seu exterior s’havia pensat per tenir una llarga durabilitat, un fàcil manteniment i es pogués reparar amb un equip d’impressió 900 que sintetitzava tots els materials a partir dels elements més bàsics. Encara que era funcional i elegant no s’havia deslliurat de les befes i acudits del públic general que reien de la seva forma fàl·lica i, per paga, amb aquell anell central.
Tots els anuncis del projecte emfatitzaven els tots aspectes científics i els avançaments amb els quals es beneficiaria la Terra, amagant de forma més o manco destra el fet que aquella missió era un vol d’anada. Només d’anada. Tothom havia sentit els noms de les tres persones que hi anaven com a tripulació, cadascuna procedent de diferents àmbits de coneixement, es coneixia una breu biografia, quins eren els seus interessos generals i les seves tasques durant la primera dècada de l’expedició, però ningú els havia vist les cares. Els havien convertit en tres humanoides-concepte amb qui no es podia crear llaços sentimentals, ni sentir-ne simpatia, o llàstima, o cap lligam. Aquells tres conceptes darrere els noms que sortien als titulars serien propulsats cap a l’espai i havien d’arribar més lluny que cap altre ésser humà abans. Per aqueix motiu varen ser recordats les cent trenta-dues hores després de la seva partida. I això va ser tot. Després els mitjans passaren a altres notícies.
A bord, n’Esperonomo, ni Diosanigasvin i n’Ivan després d’haver tripulat la nau durant les quaranta primeres hores de vol, confirmant el rumb i l’èxit del llançament i la primera fase del trajecte, es disposaven a entrar dins les càpsules d’hibernació, preparats a no sortir-ne fins després de vuit anys. Sense massa conversa ni litúrgia, un després de l’altre anaren estirant-se als llits dels dispositius i es connectaren a l’equip de monitoratge. Després que el braç robòtic inserís una via a cadascun d’ells i es tanqués la porta superior deixant-los dins un entorn controlat, la temperatura anà baixant gradualment fent que els viatgers s’adormiren.
—( – )—
N’Esperonomo necessità una engronsada forta per acabar de despertar perquè la droga administrada per via intravenosa no havia acabat de fer el seu efecte. Ni Diosanigasvin l’agafava de les espatlles, a punt d’entaferrar-li una mamballeta, aguantant-se l’oi que li feia sentir n’Ivan que treia el no-berenar, un llim groguenc i espès, dins una bossa de sapoblàstic mentre encara estava allargat dins la càpsula, evidenciant així que era la baula més feble de l’equip.
—Crew al 89 % del seu òptim estat —digué una veu aguda vinguda d’enlloc. Tot seguit, aparegué un cusset fent tombarelles: l’avatar de l’ordinador central—. Que tingueu un bon dia! Recordeu fer els exercicis apresos…
—Parteix! —Cridà n’Ivan—, però l’ordinador només va fer un so negatiu com a resposta.
—Dismiss —ordenà ni Diosanigasvin i la projecció va desaparèixer.
—Pensava que es sistema operatiu… —s’interrompé per perbocar— esteia totalment traduït —continuà.
—No és es moment —digué tallant ni Diosanigasvin sense tan sols voltar el cap per mirar-lo. Després canvià el to—: Comp, report d’estat resumit.
—Vaixell en el verd. Missió i crew en el groc. Incident imprevist desconegut. Aturada avaluativa de situació protocol·lària requerida. Trajecte completat en el seu 62 %.
—Què putes diu? —Amollà n’Ivan mentre provava de posar-se dret.
—Explica amb més detall el concepte d’«aturada avaluativa de situació protocol·lària requerida» —demanà ni Diosanigasvin.
—Aturada avaluativa de situació protocol·lària requerida dos punts, segons el protocol requerit, s’ha fet una aturada per avaluar la situació. Necessita definició de les paraules per separat? Puc obrir una finestra addicional amb les definicions de les paraules per separat si ho necessita.
Ni Diosanigasvin s’assegurà que n’Esperonomo s’havia deixondit i començava la rutina de descongelació abans de continuar xerrant amb l’ordinador:
—Comp, nivell de gravetat i perill de la situació que s’ha d’avaluar?
—Respectivament: 78 % i 67 % actualitzable després de l’anàlisi visual i/o física.
—Esteim fotuts!
—No és es moment!
Continuarà…
Una resposta a “Voltant per ses estrelles. Cap 6: Un moment molt delicat”
[…] Segueix […]