Maig 2023
Hem de xerrar!
Feia dos mesos que conversàvem pel xat de Grindr, i des de feia dues setmanes o així ens intercanviàrem els telèfons mòbils i passàrem a xerrar per WhatsApp. Molt més operatiu. Un alè, poder de xerrar amb una persona sense haver de rebre les notificacions dels taps i missatges que anaven entrant. Això era molest, especialment quan s’acostava el cap de setmana. Supòs que us haurà passat, els que teniu compte de Grindr, però per als que no el teniu us he d’informar que per a bona part dels Grinders la setmana comença el dijous, i el descans (el cap de setmana per a la resta dels mortals) comença el dilluns. El pic d’activitat sol estar el divendres i dissabte.
Els personatges que et trobes un dissabte al matí si t’aixeques prest com jo, i obris el Grindr encara em sorprenen.
—Hola, ¿qué tal? ¿quedamos?— un qualsevol m’escriu.—Hola, bien, ¿y tú?, yo recién levantado e intentando despertarme sentado en el baño— jo contestant—¿Quieres follar?— proposa directament.—Ehhh, creo que es un poco pronto para mí— li contest.—Va!, que hoy no he follado, estoy más salido que el tampax de una coja. Sabes, yo soy un poco Conde Drácula que apuro las últimas horas de oscuridad si no he conseguido alimentarme— va continuar.
Sempre faig igual en aquesta situació. Acció – reacció: el bloqueig. Les meves neurones encara no han rebut suficient cafeïna i no vull aguantar això. L’argument de què encara no ha follat, em fa pensar que soc una de les darreres oportunitats perquè aquest pobre bon home pugui descarregar la seva tensió d’una fascinant setmana laboral. Molts d’anys campió. A jo no m’agraden les miques, jo vull a un Pau en la meva vida. Us recordau…? El col·leccionista de calçotets.
Ja m’estic tornant a embullar. Tornem amb el meu amic. Al llarg d’aquestes darreres setmanes havíem estat parlant gairebé diàriament de les nostres coses. Ens contàvem què fèiem, quines coses ens agradaven: música, cine, llibres, viatges…,, fins i tot ens intercanviàrem receptes. Com que era de França, em va passar receptes autèntiques de com fer macarons i crepes, i jo li vaig passar com fer un bon frit de matances, tumbet, i evidentment les panades de la meva padrina. No us ofengueu!, les millors que es fan a Mallorca.
Finalment vàrem quedar. —Ja ho sé!— Més d’un haurà pensat: —tant de temps per a quedar amb una persona?, o, dos mesos xerrant per tirar-te a una persona?— Me’n fot el que penseu, a jo m’agrada xerrar i conèixer a la gent en la majoria dels casos, llevat de quan vaig molt fort, com el Comte Dràcula d’abans.
Quedàrem a sopar. Anàrem a L’Artista, una pizzeria de la qual havia rebut bones referències, però encara no havia anat. Es va presentar amb unes Air Force blanques, amb uns texans blaus desgastats, i una camisa blanca coberta per una jaqueta de cuir negra. Pel curt. Olor d’Eau Mo. Molt seductor, he de reconèixer. Només veure’l el meu cervell va generar multitud d’escenaris possibles de com acabaria la nit. Pobret de jo, no ho puc evitar. No sé desconnectar i deixar-me dur…
El sopar va anar bé. Ens posarem al dia de tot el que havia passat en el darrer dia i mig que no havíem xerrat. Tot un món. Però independentment del que xerràvem, s’estava generant una tensió sexual que m’agradava molt. Mirades ull a ull sostingudes en el temps o contactes “accidentals” de les mans i les cames que generaven un flux elèctric inesperat.
Acabàrem de sopar i ens n’anàrem a ca seva. Res especial a destacar de la casa, llevat que estava molt neta. Aquest home segur que tenia qualcú que li feia net cada dia. No hi devia viure massa gent a la casa. A diferència de ca nostra, amb una dona, dos sacs d’hormones adolescents, tres moixos independents i una cussa coixa.
Va treure una ampolla de Xoriguer, dues llaunes de llimonada i molt de gel picat, que sumat a les mitjanes i el Limoncello que m’havia pres al sopar va ajudar que em desinhibís encara més. No havien encara acabat la pomada i ja m’havia llevat tota el que duia posat i estava sobre el sofà negre que presidia el menjador. Em vaig activar i el vaig despullar completament al mateix temps que li feia petons a la boca, el pit, al ventre, i baixant … En aquest precís moment va gemegar i es va recordar del Déu dels qui sou creients.
Vaig continuar estimulant-lo fins que va decidir canviar el rol i passar a gestionar la situació. Jo encantat, i em vaig deixar fer de tot. Quan dit de tot, vull dir tot el que li va passar pel seu creatiu capet. Al cap d’una hora anàrem a la seva habitació amb un llit enorme. Una hora i mitja i alguns descansos després, aturarem. Estàvem esgotats, però amb un somriure i un gust amb pocs precedents en el meu cas.
Els dos estàvem suats. Es veu que va endevinar el que m’agradava i ens dutxarem els dos plegats. Hauria continuat jugant perquè m’encenia amb molta facilitat cada cop que em tocava, però no va sorgir. Ja havia estat suficient amb el que havíem fet abans. Ens eixugarem amb una tovallola molt suau, ens la fermàrem a la cintura i tornarem al llit on ens estiràrem mirant-nos l’un a l’altra.
—¡Oye, tenemos que hablar! ¡te tengo que contar una cosa! Te pido por favor que no te enfades…!— me va dir mig avergonyit.
—Merda, i això a què ve!— vaig pensar. El meu cervell es va accelerar imaginant ràpidament què volia dir amb això. M’ha amagat alguna cosa? Aquesta cosa és alguna cosa greu? Per què em diu que no m’enfadi si no? Té qualque ETS i no m’ho ha dit…?
—A ver, no te enfades, de verdad— va insistir
—Tío, me estás acojonando un poco, que lo sepas…— li vaig respondre.
—Mira, te tengo que contar una cosa y no sé cómo hacerlo— va dir avergonyit.
—Pues lo mejor en estos casos es ser directo y luego si quieres lo explicas un poco más con detalle, para evitar que la otra persona (yo, en este caso) no le pegue un ataque, teniendo en cuenta que has empezado con un “no te enfades”. No sé, pero a mí se me ocurren múltiples situaciones por las que me podría enfadar— li vaig suggerir neguitós
—Lo siento. Iré al grano entonces. Que tengo novio, y hoy ha sido la primera vez que le pongo los cuernos con alguien— va dir evitant-me la mirada.
Vaig somriure i vaig acostar-me a ell. —Puedes estar tranquilo, que justo por esto no me voy a enfadar. No es una situación que yo haya decidido—
—¿No te enfadas?— me va demanar sorprès.
—¿Por qué tendría que enfadarme? Si no le has puesto los cuernos a tu novio antes y sí se los has puesto conmigo, me siento afortunado, la verdad. Me levanta la autoestima. Así que gracias por contármelo— li vaig respondre
—Gracias por la comprensión. De verdad— va agrair-me al temps que m’abraçava.
—Ya podrías haber sido un poco más claro con las cosas, guapo, que me los has puesto de corbata cuando me has dicho: No te enfades. Me pensaba que tenías alguna ETS o algo de eso— li vaig replicar.
—Lo siento, ni se me había pasado por la cabeza— va respondre avergonyit.
—Tranquilo tío. Lo importante es que nos lo hemos pasado bien, y tú te has quitado la espina de decírmelo— li vaig respondre animant-lo.
Ens acomiadàrem i vaig partir cap al cotxe. Quan vaig posar les claus al contacte del cotxe, vaig somriure i sospirar de tranquil·litat. M’ho havia passat molt bé. Llevant del moment en què em va estrènyer els collons una mica amb el secretisme inicial de les seves banyes al seu al·lot, però crec que ho vaig resoldre bé. De fet, tan bé ho vaig resoldre que avui dia encara quedem a sopar de tant en tant, malgrat que el seu al·lot no passi per les portes donades les dimensions de les banyes. Això sí, soc l’únic amb qui li posa les banyes. I la meva autoestima està pels núvols. Bé, almanco això em va fer creure, i sincerament no li vull donar voltes. No és el meu problema.