Nimona (2023)
Quan vos ho mariexplicam com si tenguéssiu set anys
No sé què estava fent (sí, sí que ho sé: seia gratant-me la panxa) amb la pantalla aquella dels canals que et recomanen sèries i pel·lícules que ja has vist o fa estona que has puntuat favorablement. Fa un parell de cops, però, que veia Nimona, el film del quals vos volia xerrar avui. Me sortia per la part de ciència-ficció (amb espases) i, mira, de vegades no em ve de gust aquest gènere, especialment si no me’n refí del que me diu l’aparell aquell.
Au idò, mira que al final hi vaig caure, començ la reproducció sense massa esperances i… mem, encara estic emocionat (de bé). La història (basada en el còmic de ni ND Stevenson, que encara no he llegit) és simple: el protagonista és falsament acusat d’un crim que no ha comès i la nostra protagonista Nimona aconseguirà que pugui netejar el seu nom. Tot està ambientat a una societat medieval futurista on cavalls robot i espases làser es barregen amb éssers mitològics.
Dirigida per en Nick Bruno i en Troy Quanei i escrita per en Robert L. Baird, en Lloyd Taylor i na Pamela Ribon, Nimona té molts punts forts i de qualitat, com la paleta de colors, el disseny del món i els personatges, els diàlegs, el ritme de la narració, el sentit de l’humor, però per damunt tot això aconsegueix fer una al·legoria del què és ser una persona trans (vull dir…) dejectada per ser qui és per una societat tancada (i si filéssim mooooolt prim, amb metàfores com les baralles dins el mateix col·lectiu): Brillant. Tot això ho fa d’una forma intel·ligent, tant, que fins i tot un senyor que no ha pensat en res mai (res més enllà de què li preparà la seva parella per dinar) ho pugui entendre. Excel·lent perquè mostra aquests dos nivells, un de conte innocent embolcallat (amb llacet i tot) de rondalla infantil de cavalleries actualitzada als nostres temps i l’altre d’història adulta amb missastge.
Vos agradarà si sou mig persones, teniu sentiments o deis que vos estau desconstruint. Vos empipareu com una moneia si sou de no sortir de ca vostra per por als okupes, no sabeu fer la o amb un tassó, sou fans del racista d’en Disney o heu vist totes les pel·lícules d’en Tom Hanks, en Van Damme, o el fat d’en Tom Cruise.
La trobareu a Netflix.
■■■□□ Humor
■□□□□ Masclisme
■□□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■■■□ Interès