Què ens ha semblat «Playdurizm»

Playdurizm (2020)

Quan se’ns va la «maricastanya»

És oficial: la carrera d’en Matthew Montgomery, i que no vos la conti, és oficialment un cruiseacudit.

El film que vos present avui, però, és una fantasia visual que comença de forma molt suada que embolcalla un drama. En Gem Deger dirigeix, protagonitza i escriu, amb en Morris Stuttard, aquesta Reproducciorisme, una obra intensa visualment i d’estructura afilada que fa que al principi puguem pensar que és una d’aquelles pel·lícules pretensioses sense cap ni peus (2 Drew Lints) dissenyada per deixar-te embambat pensant que no has entès res perquè no hi arribes (2 Gregor Schmidingers). Doncs no. És ver que s’ha d’esperar un poc per arribar a la conclusió (1 Krzysztof Kieslowski), que hi ha qualque actuació que justeja (1 Diego Martín) i que la trama sembla inversemblant (1 David Lynch), però vos assegur que val la pena quedar-s’hi fins al final.

En Demir (Gem Deger) desperta sense records a ca’l seu ídol i mite eròtic televisiu n’Andrew (Austin Chunn) ,i la seva parella, na Drea (Issy Stewart), després del que sembla haver estat la festa de la seva vida. Sexe, drogues i neons tapen allò que realment en Demir no vol veure.

És per vosaltres si gaudíreu amb Mute, Enter the Void o XOXO; pintàveu amb les mans, recordau què era el Blandi Blub o el difeniloxalat. Anau a cercar una de l’Oest si firmau amb signes de puntuació, no heu pres la medicació o el vostre ídol és en José Luís Moreno armariat, en Will Smith graciós o vos heu tocat mirant Risky Business, The Last Samurai o altres meravelles del pomot d’en Tom Cruise.

La trobareu al Filmin nostre.

■□□□□ Humor

■■□□□ Masclisme

■■■□□ Queerness

■■□□□ Sexe

■■■■□ Interès