Què ens ha semblat «Maschile singolare»

Maschile singolare (2021)

Quan ens mariindependitzam encara que sigui forçats

No, i tampoc serà avui que vos xerri del senyor fet de fusta, en Matthew Montgomery. Em sap greu. Ja és com un cruiseacudit.

Com que aqueixa setmana passada vaig mirar un bon parell de cintes vos parlaré d’una de les interessants: Maschile singolare, dirigida per n’Alessandro Guida i en Matteo Pilati, de la que també són guionistes juntament amb en Giuseppe Paternò Raddus, ens conta el drama de n’Antonio (Giancarlo Commare) un pàmfil acomodat dins el seu matrimoni amb en Lorenzo (Carlo Calderone) de qui és completament codependent. Ai, però ai, les coses canvien de cop i el nostre Antonio haurà de madurar i deixondir-se, ajudat per en Denis (Eduardo Valdarnini), tot sigui dit, que, com si diguéssim, l’adopta.

Tot feia pensar que aqueixa seria una comèdia romàntica com qualsevol altra (2 Jennifer Anistons) amb un protagonista que de vegades demana una bona clotellada (1 Jonah Hill), però, encara que sigui pel final o pel seu plantejament general (encara que un poc de passada), fa que Masculí singular tengui un punt addicional interessant (3 Lorenzo Adornis), tant que fins i tot passarem per alt el punt de drama una mica forçat (ehem, ehem… 1 Matthew McConaughey). Film que sense complexos (3 Bette Midlers), sense caure en clixés sobats (2 Sigourney Weavers) ni fer servir artificis artificiosos, ens enganxarà amb la seva senzillesa i to directe (2 Stéphane Giustis).

Mirau-la si sou tendres i tous, vos agrada l’stracciatella, el tiramisú o anar a córrer els dies ennigulats. Deixau-la per una altra vida si vos afaitau en sec, no feu servir crema de mans, sou de menjar les porcelles vives a mossegades o miraríeu l’impresentable d’en Tom Cruise en bucle.

La trobareu al Filmin estranger.

■■□□□ Humor

■■■□□ Masclisme

■■□□□ Queerness

■□□□□ Sexe

■■■■□ Interès