Març 2023
De rebaixes i cerveses a El Corte Inglés
Eren les rebaixes, la meva dona i els meus fills duien tot el gener dient-me que el primer cap de setmana després de Reis havíem d’anar a El Corte Inglés. Amb el que m’agrada d’anar de compres…! La filla gran tota sola que sense que te n’haguessis adonat ja havia quedat amb les amigues de l’institut que curiosament també havien vingut de rebaixes. Quina casualitat…! El menut, en canvi, que no volia venir ni que li paguessis. I na Bet, que he de dir. En la seva salsa. Provant-se tot el que hi havia, simplement per veure com li quedava i fent-se fotos, bé selfies es diu, no? I jo, fins als collons d’intentar esbrinar on eren cadascun. Al final em vaig cansar. Li vaig dir a na Bet que m’anava a prendre a una cervesa al bar de la sisena planta. I allà hi vaig anar.
Pujant per les escales mecàniques com segurament ja haureu vist mil vegades, tot un ventall de personatges: la dona que arrossega el Chihuahua ofegant-lo i el pobre mirant a la resta de mortals mentre suplica que algú li digui a la seva propietària que du un ca penjant de la corretja; el jove que té calls a les mans de remenar-se-la, però encara l’han d’acompanyar a comprar roba perquè la mare li ha de triar conjuntada; el grupet de joves amb gorra i ulleres de sol per protegir-se dels raigs ultraviolats, gamma, X i tota la radiació solar que hi ha a dins de l’edifici (no ho he entès mai això de dur ulleres de sol dins un edifici, llevat que estiguis de ressaca); la dona que xerra per mòbil i que vol que, des de la planta tercera, els guardes de seguretat de l’entrada sentin com explica la ruptura amb el seu al·lot a la seva millor amiga. Ah sí!, i em deixava el matrimoni d’uns cinquanta anys que la dona va com si estigués al pol nord amb un animal mort al coll, ulleres de sol i capell, mentre que el seu home porta 17 bosses de totes les tendes que han obert a Ciutat aquell dia. Crec que aquest em sona haver-lo vist a Grindr. Ho comprovaré i us dic coses, que el meu radar es comença a desenvolupar.
M’estava agradant això de veure genteta. Fins i tot ja començava a jugar a imaginar-me quin personatge apareixeria a la següent escala mecànica. Però ja vaig arribar a la planta de la cafeteria. Vaig demanar una cervesa i vaig seure a una taula tot sol pensant —Aquí, deu haver-hi gent connectada?— I em vaig connectar, sense deixar de mirar a cada costat pensant que algú se n’adonaria o l’importaria. Ningú em va mirar. —Mare de Déu, això n’està ple! Però aquí no venen a comprar?—
Vaig començar a tenir calor, hi havia gent molt interessant que destacava sobre la morralla, i vaig començar a xerrar amb alguns d’aquests [la morralla no, eh?]. En mitja hora de conversa crec que ja havia batut el meu propi rècord d’enviar i rebre fotos en tan poc temps… Se m’estava anant la mà, la veritat. Però m’ho passava bé. Hi havia dos que m’agradaven molt i semblava que jo a ells. Vàrem quedar. Sí. Amb els dos. A El Corte Inglés. No eren rebaixes? Doncs també a Grindr hi havia rebaixes. Dos per un. Però us penseu…, que de moment no us contaré cap experiència d’un trio. Ja us les contaré aquestes en un altre moment que són ben divertides. Primer un i després l’altre. El primer era un depenent de la secció d’esports a la planta 7, i el segon un autònom que no em va enviar foto de cara, però amb el que vaig veure de la resta del cos em va convèncer.
Vaig quedar amb el primer. La puta em va citar a la caixa on feia feina i em va començar a xerrar en veu alta dient perquè la gent ens escoltés: —Senyor me sabe mal, no tengo esta talla para usted. Pero si no me cree me puede acompañar y lo verá— Me moria de vergonya, perquè tothom es va posar a mirar-me amb cares rares.
Em va dur al magatzem que hi ha a la mateixa planta i en tancar la porta m’amolla. —He empezado clases de teatro. Por cierto, tenemos 15 minutos. Uno rapidito— I així va ser, tot i que vaig aconseguir quatre minuts més argumentant que estàvem en rebaixes. Massa ràpid per jo. Vàrem haver d’aguantar l’equilibri en unes quantes ocasions, perquè no podíem recolzar-nos sobre les capses de sabates. La paret va ajudar, especialment quan ell es va acotar perquè entrés millor. Li vaig haver de tapar la boca alguns cops, perquè no deixava de cridar que li donés més fort i de gemegar. I en tapar-li la boca l’excitació li va pujar a nivells considerables. Ho va deixar tot perdut i amb rastre claríssim que allà hi havia passat alguna cosa. Em va donar molt de morbo fer-ho amb un depenent de El Corte Inglés mentre estava de servei. Però també vaig estar tota l’estona acollonat perquè semblava que en qualque moment entraria qualcú a cercar una capsa de sabates i ens trobarien als dos fent esport a un magatzem de roba esportiva. És clar, quina altra cosa podrien estar fent. La qüestió és que m’ho vaig passar d’allò més bé. En acabar, va mirar-me i em va dir —Oye, ¿tú cuando vuelves por aquí? — Ens passarem els telèfons i quedàrem que ja xerraríem per WhatsApp.
El segon ja va ser una altra cosa. Mare de Déu. Quan vaig tornar a connectar-me per dir-li que ja estava llest, vaig veure que m’havia escrit vuit missatges reclamant on putes era. Li vaig contestar de bones i al minut em va indicar on era i la frase de seguretat que li havia de dir en arribar. Vaig baixar als banys d’una planta que segur tots vosaltres ja coneixeu putes i m’esperava a la segona porta a l’esquerra.
Abans d’entrar toc a la porta i li dic la frase de seguretat: —He encontrado un ladrillo, ¿es tuyo? — em vaig sentir ridícul dient això a un bany públic, però bé. Seguidament em va convidar a passar. En obrir la porta, em vaig quedar glaçat. Era n’Antonio, el meu cap a la feina. La reacció com us podeu imaginar era mútua. Els dos ens quedàrem que no sabíem que havíem de dir. Després d’uns segons de gran incomoditat per part dels dos, va suggerir. —Oye, si quieres vamos a tomar una cerveza, que se me ha cortado un poco el rollo—. Vaig acceptar perquè a jo m’havia passat el mateix. Se me n’havien anat les ganes. Pujàrem novament a la cafeteria i vàrem estar un parell d’hores xerrant de nosaltres. De les nostres relacions i experiències a Grindr. Del que ens agradava fer amb la gent que coneixíem. De com ho gestionàvem amb les nostres famílies. Li vaig haver d’explicar l’acord que tenia amb na Bet, perquè sino no entendria res. Varen ser les millors dues cerveses que darrerament m’havia pres amb una persona. Quan anava a demanar la tercera, na Bet em va escriure per reclamar la meva presència dient que el menut havia col·lapsat i s’havia assegut a terra dient que ja no caminava més i que estava fart de carregar bosses. Així que ens acomiadarem amb dos petons i amb el compromís de tornar a quedar per a fer dues cerveses fora de la feina, i qui sap, alguna cosa més.