Role/Play (2010)
Quan gairebé marifilosofam
Avui em perdonareu que tengui el cap un poc espès, però venc de fer matances i he perdut el contacte amb el món real. Tant que no he pensat a fer-vos recomanació filmogràfica fins ara.
Quin títol? Role/Play un joc de paraules un poc forçat (i ben gastat) premonició del que serà aquesta obra escrita i dirigida per en Rob Williams, la sisena de la seva carrera, que ens conta com a l’hotel de n’Alex (David Pevsner) s’hi troben un activista, en Trey (Matthew Montgomery), que just s’ha divorciat del seu home i un actor d’un popular fulletó, en Graham (Steve Callahan) que ha estat acomiadat en sortir publicada una cinta sexual. Aquesta és l’excusa perquè el director pugui filosofar entre les dues posicions encontrades de ser fidel a un mateix o quedar armariat a canvi d’una carrera d’èxit.
Com a concepte (i sinopsi) pot sonar bastant interessant, però (sempre hi ha un «però») a la realitat, les actuacions justes (3 Jaime Lorentes), les pauses per recordar el text (2 Najwa Nimris), els acudits a mig gas (2 Ángel Garós) i la superficialitat amb la qual es tracten els temes (2 Eva Martíns) fan que aquesta pel·lícula sigui prescindible i un poc pesada (i mirau que només dura vuitanta-quatre minuts). Ni els nuus faran que se vos desperti l’interès.
Vos la recoman si estau aprenent a fer teatre, cercau material per projectar de fons metre feu dansa artística o teniu un grup d’autoajuda. No la mireu si heu llegit Guerra i pau, vos agrada en Vin Diesel, Samuel L. Jackson o el dessustat d’en Tom Cruise.
La podeu veure a Plex.
■□□□□ Humor
■□□□□ Masclisme
■□□□□ Queerness
■■□□□ Sexe
■■□□□ Interès