Shut Up and Kiss Me (2010)
Quan ens «mariperdem» amb el guió
Mem, tenc un problema amb aquesta pel·lícula (començam bé, direu) ja vos ho dic davant davant. Perdonau: Hola. Com ho duis això?
Com vos deia, tenc un problema amb Calla i besa’m, la pel·lícula de la qual vos volia parlar avui, i és que aquest film té un muntatge terrible (amb errades de principiant) que entela les encisadores interpretacions (naturals com no havia vist feia estona) dels protagonistes, en Ron Smith (Ronnie Kerr als crèdits) i n’Scott Gabelein. No només això, la història queda forçada, perquè sembla que el mateix Smith/Kerr, autor del guió, no hagués sabut fer una transició entre els tres punts claus del que volia contar. Després d’una introducció despenjada, però que ens explica exactament on som, ens prova d’explicar una història d’amor simpàtica, ai, amb un bot en el temps artificial, un parell de canvis d’estat abruptes dels personatges i un desenllaç final fet a correcuita. Així, no sé si vos l’hauria de recomanar o no.
Calla, que no vos he dit de què va: En Ben (Kerr), nou a la ciutat, s’apuntarà a un parell de serveis per trobar l’amor sense gaire sort fins que es penja d’en Grey (Scott Gabelein) un esportista que passa per davant ca seva cada dia.
La gaudireu si sou romàntics de mena, fa una setmana que duis ses camisetes a l’inrevés sense adonar-vos o no sabeu a quin mes som. No vos la recoman si heu fet la Torre Eiffel amb escuradents, no heu pogut dormir bé des que heu trobat una taqueta nova a la paret que vareu pintar ahir, no heu acabat el trencaclosques de cinquanta mil peces que teniu damunt la taula o sou fans d’en Denzel Washington o l’estantís d’en Tom Cruise.
La podreu trobar a Plex.
■■□□□ Humor
■■□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
■□□□□ Sexe
■■□□□ Interès