Câmp de maci (2021)
Quan ens mariodiam
Mirau com són les coses que he topat amb la tercera pel·lícula de maripolicies (i això que no vos he xerrat de Cibrâil encara). Camps de roselles és bastant més madura que les anteriors, opera prima de n’Eugen Jebeleanu, d’un text de n’Ioana Moraru i que es basa en un fet real.
En Hadi (Radouan Leflahi) ve de vacances per veure i jeure amb en Cristi (Conrad Mericoffer) que sembla esquiu en sentir-se pressionat a estar en parella fora del seu apartament, raons que s’expliquen més envant.
[Alertau que si sou de no voler saber res de res de la trama abans de mirar-la, podeu botar al darrer paràgraf] La pel·lícula està dividida en dues parts (com el personatge principal), metàfora que s’ompl de significat i intenció en trobar-se en Crist en mig dels dos grups (qui són al cinema i els reaccionaris d’extrema dreta: religiosos, xovinistes i homòfobs). Un clar reflex de l’autoodi interioritzat.
Segons Filmin: «Poppy Field reflexiona sobre les vulnerabilitats i les contradiccions d’un protagonista en conflicte constant amb si mateix per culpa del seu entorn heteronormatiu.»
Segons jo mateix: Poppy Field retrata com ens fa actuar la repressió i l’homofòbia assimilada.
Vos agradarà si sou d’en Stephan Lacant o en Tor Iben. Deixau-ho anar si vos han d’indicar les sortides marcades amb la paraula «Exit» o somiau amb en Nicolas Cage o l’insofrible armariat d’en Tom Cruise).
La podeu trobar a Filmin nostre.
□□□□□ Humor
■■■■□ Masclisme
□□□□□ Queerness
■□□□□ Sexe
■■■□□ Interès