|| 4. met. Omplir el cor un afecte intensissim; cast. abrasar. Suspira’l jove fra Anselm | plorant de zel qui l’abrusa, Costa Trad. 73.
|| 5. Destruir, fer malbé; cast. arrasar. Aquí dins no, que tot m’ho abrusaríeu, Alcover Cont. 435.
|| 6. refl. Envellir-se i perdre les forces visiblement. «Aquesta dona s’és abrusada molt» (Mall.).
Afecte i destrucció.
(Diccionari balear-català-valencià)