Freaks (2018)
Quan mariestenem el que volem
Deixau-me que avui vos provi d’emblanquinar i en lloc de fer-vos una crítica com toca faci un exercici d’imaginació que fa estona que volia fer. Fa estona que vaig veure Freaks a Filmin nostre, però sembla que ja no està disponible, encara que la sinopsi (que és del que vos volia parlar) sí. Diu així:
Bruce Dern i Emile Hirsch són els protagonistes d’aquesta fantasia sci-fi que evoca la claustrofòbia de «10 Cloverfield Lane» en un món dominat per les persones amb poders.
La petita Chloe [… no pot] abandonar la casa. Un dia, la nena s’escapa, trobant-se amb un món que fins llavors només havia pogut imaginar. La ja de per si estranya realitat es barrejarà amb la fantasia a través de la mirada infantil de la protagonista.
No sé quina pel·lícula ha vist qui ha fet aquest resum: La protagonista és na Chloe (Lexy Kolker, nom que no apareix per enlloc), el món no està dominat per gent amb poders (és la gent amb poders que és dominada i reclosa), la realitat no és estranya (és bastant realista) i no hi ha fantasia (que no es barreja amb res).
Ara, jo vos faré una lectura molt més acurada i a la vegada més flipada: El film (dirigit i escrit per en Zach Lipovsky i en Adam B. Stein) és una metàfora de la sortida de l’armari d’una persona (na Chloe, Lexy Kolker) que el seu pare (Emile Hirsch) vol que passi com a Normal. El seu tiet (havia de ser el conco, en Bruce Dern) l’ajuda a descobrir qui és ella mateixa, moment en el qual, es pot acceptar i confrontar qui la vol coartar, enfrontant-se al món de forma combativa i sense demanar perdò.
Vos agradarà si sou de ciència-ficció amb sorpresa, El sisè sentit o d’en Shane Carruth. No la mireu si vos agrada Marvel o el Senyor dels anells o vos tocau pensant amb en Nicolas Cage o l’entabanat d’en Tom Cruise).
La podeu trobar a Prime Video.
□□□□□ Humor
■□□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■■□□ Interès