Freier Fall (2013)
Quan ens mariembolicam amb heteros
Jo pensava cert i segur que ja vos havia recomanat la pel·lícula de la qual vos xerraré aquesta setmana. I és que som així, no sé si és despistament o que començam a cadufar.
Bé, res, que fa poc que he vist aquesta Caiguda lliure, i mira que hem tengut temps, que han passat gairebé deu anys i s’està preparant la segona part (és necessari? Continuarà la vida dels personatges deu anys més tard? Repetesc, necessari?). Aquest film de n’Stephan Lacant (Fremde Tochter, 2017), que a més de dirigir-lo el coescriu amb en Karsten Dahlem (Fireflies, 2006), ens conta la història d’amor intensa i problemàtica (i és que mai vos heu d’embolicar amb un hetero, quantes vegades vos ho han de dir?) d’en Kay (Max Riemelt. Sense8, 2015) i en Marc (Hanno Koffler. Ganz und gar, 2003) quan es coneixen a l’acadèmia d’entrenament del cos de policia (no vos animeu, és més eròtic imaginat que vist).
La història semblaria escrita als noranta, que vint anys després no ens aporta gaire (3 Michael J. Foxs). Mem, tampoc ho agafeu pel costat que crema, ens entretendrà i ens mantindrà enganxat perquè està ben muntada (3 Jamie Dornanws), ben dirigida i ben actuada (4 Maryl Streeps), però no va més enllà de contar-nos la mateixa història dramàtica que hem vist massa sovint (fins i tot al 2013. 2 Steven Seagals).
Vos agradarà si vos agrada patir i el cinema europeu (i un poquet, els uniformes). No la mireu si cercau escenes tòrrides de pol·lis sepsils, encara creieu que en Nicolas Cage hauria de sortir en més pel·lícules, amb, o sense en Tom Hanks o si insistiu a donar doblers a en Tom Cruise per allò que fa.
La podeu cercar a Filmin estranger.
□□□□□ Humor
■■□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
■□□□□ Sexe
■■■□□ Interès