Weekend (2011)
Quan la malenconia va més enllà
Aquesta setmana he descobert que al Filmin estranger hi ha contingut addicional (flipa). A més, he vist tot lo que m’ha arribat a les mans de cinema lgtbiqa+: del 2006 Poltergay una comèdia dolentota francesa, Shortbus (que ja era hora) un film sense massa interès i un poc mal acabat, The Last Straight Man (2014) cinta lenta amb massa pretensions i mal muntatge, però bones intencions, i un parell més d’obres de les quals vos aniré xerrant (o no).
Avui, però, vos volia parlar de Weekend, escrita i dirigida per n’Andrew Haigh (col·laborador a Looking). Obra senzilla i de to melancòlic d’aspecte superficial (2 Gerard Butlers), però que en desenvolupar-se va un poc més enllà amb reflexions queer que ens toquen ben de prop (3 Russell T. Davies). Sortadament no repeteix la mateixa història de sempre, clixé suat d’altres títols lgtbiqa+, expandint així, amb ritme de creuer (1 Jeff Goldblums) i gran subtilesa (2 Ang Lees), el nostre cinema.
En Russel (Tom Cullen) coneix, gat com una sopa, en Glen (Chris New) a una discoteca. El que semblava seria una perdiuada d’una nit, desenvolupa en molt més. Amb l’excusa dels projectes personals dels protagonistes, l’autor reflexiona damunt l’art, la parella, Els Normals i les relacions queer.
Vos agradarà si vos agrada el cinema independent o sou intensos i profunds com una mina de carbó. No la mireu si sou del cinema de la Roca o l’accelerat i sobreactuat d’en Tom Cruise.
La podeu trobar a Filmin espanyol.
■■□□□ Humor
□□□□□ Masclisme
■■□□□ Queerness
■□□□□ Sexe
■■■■□ Interès
Publicat originalment al dBalears