Ahir érem per Ciutat a fer unes comandes. Varem fer tot lo dia per allà i com que n’hi havia que havien fet el so de voler anar de concerts el vespre, doncs vàrem fer pinya, acompanyament i tot lo que va fer falta.
Com? Qui toca qui? La Casa Asul? No fotis. I Carinyo. Què? No, no. Que toca un grup que es diu Cariño. I mira, ens el vàrem perdre. No sé què va passar. Això sí, als La casa azul si que els poguérem veure. I avui, he decidit fer una crítica només de lo bo, ens botarem el playback insultant, el so terrible, que no s’entenia el que deien i que totes les cançons semblaven la mateixa durant una mitja hora massa llarga per jo. Ens quedarem amb lo bo: bon espectacle de llum.
I com que feia molt que no anàvem al Bruixeries i, fa poc que vaig saber que reobrien, de cap que hi vàrem anar. Ahira, na Cati featuring Dj Isma, va ser el millor de la nit. Oh yeah!