Ghostbusters: Afterlife (2021)
Millor mirar taques d’humitat a sa paret
M’heu de perdonar perquè he vist aquesta cosa fa devers dues setmanes i no he pogut avisar-vos abans perquè no la miréssiu, encara que confiï que no vos hagueu deixat estafar arrossegats per la nostàlgia.
«Deia que veia la cara de Jesús i eren taques d’humitat»
Un senyor a la ràdio
I ara que vos he fet s’espòiler, què vos cont? Doncs, no ho sé. Pot ser com m’he fet uns macarrons per dinar. O, durant dos paràgrafs, com m’he tallat les ungles dels peus. Sí, perquè si vos he de dir de què va Els Caçafantasmes (embafeixon edixion) no vos ho creuríeu mai. Bé, sí que ho faríeu perquè han tornat a encolomar-nos sa mateixa pel·lícula, però a 0.75% de velocitat i amb nins de protagonistes. No sé com ho han aconseguit (crec que no hi havia tant per contar), però el film es fa llarg i pesat, mooooolt pesat (4 Tom Cruises), ple d’acudits infantils (5 Rick Moranis), sense gràcia o ambdós (5 Brendan Frasers) mentre tu esperes que surti na Weaver (reputa, que és una reputa). Esperes na Sigourney perquè de la resta de l’elenc original doncs bleh (o boh! com diria sa padrina) ens importa un pebre si hi són o no (compareixen, encara que no feia falta). Especial menció al tractament d’en Harold Ramis (3 Ghosts) que arriba a nivells espielberians de pomeria i embafament.
En resum, una obra que prova de tirar de nostàlgia, llarga i estúpida sense cap interès ni de guió, ni d’efectes, ni de res. El millor que es pot dir d’ella és que no és insofrible (i que s’ha quedat els meus doblers). Serà millor que vos quedeu a cases mirant ses taques d’humitat a sa paret.
Vos agradarà si teniu infants.
- Masclisme: 1 de 5
- Humor: -5 de 5
- Interès: -95 de 5